El Pla Municipal de Qualitat de l’Aire 2026-2031, que anirà al ple del desembre, s’ha presentat aquest dilluns a la comissió informativa de Transició Ecològica. El document s’adapta als nous límits europeus del 2030. Dona continuïtat a les mesures més eficaces del pla 2022-2025, que va contribuir a una baixada progressiva dels principals contaminants, i incorpora les directrius del nou Pla de Qualitat de l’Aire de la Generalitat, en coherència amb el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS).
El repte principal és el diòxid de nitrogen (NO2), amb un límit que passarà de 40 a 20 micrograms per metre cúbic de mitjana anual. L’OMS recomana no superar els 10 i, com ha recordat la tècnica municipal que ha presentat el pla, considera que no hi ha cap nivell de contaminació que sigui segur. Terrassa va tancar el 2025 amb 29,3 micrograms, de manera que l’haurà de reduir un 32% més. A l’estació de la Rambleta del Pare Alegre, l’única de referència oficial a la ciutat, el NO2 ha baixat un 41% en una dècada, de 47 micrograms el 2015 a 28 el 2024. Les partícules en suspensió (PM10), les que fan menys de 10 micres, s’han reduït un 34% des del 2016, fins a 19 micrograms, per sota del nou límit de 20, i les partícules fines (PM2,5), encara més petites, són a 11, a tocar del nou límit de 10.
El trànsit interurbà, primera font d’emissions
El pla inclou 29 mesures repartides en cinc eixos i prioritza la pacificació dels entorns escolars i sanitaris. El primer eix, centrat en la mobilitat, n’aplega 13, perquè el trànsit rodat origina més del 89% de les emissions, sobretot l’interurbà de vies com la C-58 o la C-16, que en genera més de la meitat. En concret, el trànsit que circula per la C-58, la C-16, la B-40 i la N-150 genera el 52% dels òxids de nitrogen (NOx) i el 53% de les PM10, mentre que el trànsit urbà n’origina el 37%. La resta prové del sector domèstic i comercial, de la indústria i dels serveis municipals, on les calderes de biomassa generen el 7,7% de les PM10. El 2024, Terrassa va emetre 878,73 tones d’òxids de nitrogen i 96,45 de PM10.
El segon eix aborda les emissions dels serveis i equipaments municipals, amb l’electrificació progressiva de la flota i criteris ambientals en la contractació pública. El tercer se centra en la descarbonització dels sectors productius, el quart aposta per la sensibilització ciutadana a través de l’educació ambiental i el cinquè, per la gestió, el control i el seguiment de la qualitat de l’aire.
En aquest sentit, el pla preveu reforçar el monitoratge amb els 32 punts de mesura de captadors passius, els sensors del programa d’edificis intel·ligents i els de la Zona de Baixes Emissions (ZBE). Aquestes dades han de permetre avaluar la qualitat de l’aire en els espais on hi ha més població vulnerable, com centres sanitaris, escoles i equipaments cívics. A Terrassa, el 15,3% dels habitants són infants de fins a 14 anys i el 20% tenen més de 65 anys. El pla tindrà una avaluació anual, amb un retorn al Consell Municipal de Medi Ambient, una revisió intermèdia el 2028 i un balanç final el 2031.
Noel Duque, tinent d’alcalde de Transició Ecològica, l’ha definit com “un pla ambiciós, però també realista, que situa la salut de les persones al centre de l’acció municipal”. “Jo no lligaria directament a la zona de baixes emissions tots els resultats positius, però sí que té alguna cosa a veure”, ha afegit. Duque també ha remarcat que “la qualitat de l’aire no és només una qüestió ambiental, sinó que és una qüestió de salut pública” que afecta especialment els infants, la gent gran i les persones amb patologies respiratòries o cardiovasculars.
El pla s’emmarca en el Pla d’Acció per l’Energia Sostenible i el Clima (PAESC), que preveu reduir les emissions un 55% el 2030 com a pas cap a la neutralitat en carboni el 2050. Terrassa també està adherida al Pacte de les Alcaldies pel Clima i l’Energia.
ERC lamenta haver rebut el pla a un mes del ple
ERC s’ha queixat d’haver rebut divendres un document de més de 130 pàgines, a un mes del ple, i ha apuntat que hi ha pocs canvis respecte a l’anterior perquè el que s’ha fet és actualitzar-lo. Josefina Merino, del PSC, ha preguntat pel pressupost del pla fins al 2031 i per l’efecte real que ha tingut la ZBE. També s’ha interessat per quins barris tenen més contaminació, per les mesures a l’entorn de les escoles i pel control de les indústries més properes a la ciutat, i ha demanat que l’informe anual sigui públic. Duque ha defensat que és "un pla molt tècnic" que parteix d'uns bons resultats i ha emplaçat els grups a fer les seves propostes en una propera reunió.