El Vallès Occidental s’encamina cap al milió d’habitants. L’evolució és clara, amb un auge demogràfic impulsat sobretot per la immigració. L’informe sobre la població publicat pel Consell Comarcal dibuixa un increment anual sostingut. L’1 de gener del 2025, el Vallès Occidental tenia 970.228 habitants, un 1,1% més que un any abans –l’anterior, l’augment havia sigut de l’1,16% i el 2022, de l’1,12%–. La tendència planteja algunes preguntes: quines implicacions té l’augment de població? Els municipis i la comarca estan preparats per assumir més habitants amb els serveis, equipaments i infraestructures actuals?
Equipaments i serveis públics en espera
Una de les conseqüències més tangibles de la concentració poblacional a les ciutats és l’estat de les infraestructures i la congestió en la mobilitat. Fa temps que els municipis vallesans reclamen millores en el transport públic. Molts, mitjançant més autobusos per connectar amb Barcelona o pols com la UAB. A pesar dels increments de freqüències promoguts per la Generalitat en línies com la C5, entre Terrassa i Sabadell, els usuaris i els ajuntaments alerten que la resposta és insuficient.
Arran dels problemes sistemàtics en serveis com el de Rodalies, entitats del sector com l’associació Plataforma pel Transport Públic (PTP) o FemVallès han posat l’accent en la xarxa ferroviària. “Hi ha moltes insuficiències per un model radial a Barcelona. Tot plegat, provoca malestar i una situació que es tradueix en més accidents”, avisa l’arquitecte urbanista Manel Larrosa.
Per això, demana un replantejament general. “Hauria d’existir un sistema com el metro d’FGC, homologat a Renfe. L’R8 no hauria de funcionar només amb un tren a l’hora. Hauria de connectar amb les línies que travessa. Però som lluny d’això. Les infraestructures grans poden trigar, però els dos nodes de Volpelleres i l’Hospital General, ja podrien estar en marxa”, exemplifica.
A les vies de tren, elements com el túnel d’Horta, el segon de Vallvidrera o el del Turó de Montcada són encara als despatxos.
En unes carreteres col·lapsades, els agents insten a accelerar eines per destensar la mobilitat. L’espera s’allarga en projectes de més cost com la ronda Nord, sense definir malgrat la pressió dels consistoris i entitats empresarials.
- L'autopista C58 a l`alçada de Sant Quirze del Vallès
- Alberto Tallón
El parc d'habitatge pot quedar antic
Un dels pilars que ha de sostenir el creixement és l’habitatge. “La gent no vindrà si no hi ha pisos. I ja sabem que la construcció no és immediata. Hi ha llocs on, per disponibilitat d’habitatge o pels problemes de comunicació, és difícil que hi arribi molta gent”, anticipa el demògraf del CED Joan Garcia.
Segons dades de la Generalitat, el 2025 es van iniciar 2.393 immobles al Vallès Occidental –272 en règim de protecció pública–. Des del 2019, la comarca ha finalitzat anualment més d’un miler d’habitatges. Lluny de les xifres durant el boom immobiliari previ al 2008, quan es fregaven els 10.000 acabats cada any. “Des que va esclatar la bombolla, hi ha un dèficit d’habitatge. El ritme ha estat baix, tant públic com privat”, expressa Fermín Aparicio, delegat del Vallès de la junta directiva de la demarcació de Barcelona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC).
La tipologia d’habitatge canvia pels nous models familiars i els preus de mercat. “L’encariment del sòl i els preus de la construcció fa que els pisos siguin més petits”. L’aposta de les administracions públiques és sobretot un creixement vertical, en zones ja urbanitzades. “Es consolida el teixit urbà existent, més a prop d’infraestructures i serveis”. Un fenomen de densificació que limita l’expansió. “
Són accions quirúrgiques que poden quedar curtes”, conclou.
El camí cap al milió avança
Les veus consultades coincideixen que hi ha deures encara pendents de resoldre. La ronda Nord, el CUAP de Terrassa o l’hospital de Rubí, Sant Cugat i Castellbisbal fa anys que s’esperen. Mentrestant, creix una societat més heterogènia i amb noves necessitats. Són aspectes que afegeixen urgència i que haurien de marcar la resposta des de les institucions.
Equipaments sanitaris i serveis públics que engreixen la llista de peticions
Una altra de les potes de la radiografia obliga a posar la lupa en els equipaments i serveis públics a disposició de la ciutadania. Terrassa té dos hospitals públics d’aguts: el de MútuaTerrassa, amb una població assignada de més de 260.000 persones, i l’Hospital de Terrassa, del Consorci Sanitari de Terrassa (CST), amb més de 230.000 de sis municipis. La seva ampliació, amb més sales d’operacions i un edifici annex, té llum verda urbanística des de l’octubre del 2025, però va per fases i cadascuna depèn del CatSalut.
Als CAP també hi ha pressió. El de Sant Llàtzer té més de 40.000 pacients i és un dels més grans de Catalunya. El CAP Nord s’ha de traslladar a un edifici nou al parc de la República i el CAP Sud s’ha d’ampliar. El CAP Rambla, en canvi, no tindrà un segon edifici: es reorganitzarà per dins.
La peça clau és el complex del carrer de Pau Marsal, amb un nou CAP i el primer Centre d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP) de la ciutat, que el Pacte de Salut del 2023 situava a finals del 2026. Els pressupostos de la Generalitat inclouen el compromís de licitar-ne el projecte, però no hi fixen un import i al maig l’Ajuntament va triplicar el solar perquè també hi càpiga un hospital d’atenció intermèdia. En la reunió de seguiment de dimarts, el CatSalut va mantenir el 2029 com a any d’inici de les obres del CUAP i del CAP Nord, segons la Comissió d’Entitats per la Sanitat Pública. Mentrestant, la plataforma va reunir una cinquantena de persones al raval de Montserrat. “Ens queixem que en aquests tres anys no hem avançat gens”, ja lamentava el febrer Pepe Sánchez, president de la Federació d’Associacions Veïnals de Terrassa (FAVT). La Comissió alerta que la població creix sense que es planifiquin els equipaments necessaris. Havia proposat per al CAP Rambla un solar davant de l’Escola França on es preveu habitatge, i ara es pregunta on aniran al metge els nous veïns.
- Vistes de MutuaTerrassa
- Nebridi Aróztegui
A la comarca, Rubí, Sant Cugat i Castellbisbal, que van als hospitals de Terrassa, esperen des del 2005 un hospital públic propi, però el projecte actual és un centre sense llits per ingressar. A Rubí, el CAP Anton de Borja, pensat per a 23.000 persones, n’atén unes 31.000 i encara espera l’ampliació.
Canvi social: població més envellida i migrant
L’envelliment i el pes de la immigració marquen la societat vallesana. “El creixement natural és zero. L’increment s’explica pels moviments migratoris”, confirma Joan Garcia, demògraf del Centre d’Estudis Demogràfics (CED). Les generacions més nombroses es troben entre els 45 i els 55 anys i la població de +65 suposa el 18,3%.
Avui, hi ha més defuncions que naixements. En canvi, el saldo migratori es manté positiu i un de cada tres vallesans és nascut fora de Catalunya, ja sigui en altres comunitats autònomes d’Espanya (14,6%) o a l’estranger (19,1%). Més enllà de l’origen dels nouvinguts, la seva arribada suposa reptes com la integració dels joves a les aules o la inserció en el mercat laboral.
