Records, música i retrobaments: l’essència dels anys 90 reviu a la plaça Didó

La plaça Didó va tornar a convertir-se en un túnel del temps la matinada de diumenge amb la festa “No Name I Love 90’s”, una proposta musical que cada any guanya més adeptes dins la programació de la Festa Major de Terrassa. Va ser una celebració compartida de records, música i amistats que es retroben sota el focus i el ressò dels himnes d’una època.

El grup Hotel Cochambre va escalfar motors amb un repertori de versions enèrgic: temes d’artistes com El Barrio, Bon Jovi, Raffaella Carrà o Bruno Mars van sonar abans que la pista es transformés en un temple de l’eurodance. Al voltant de les 1.30 hores, va començar l’esperada sessió de Dj Gusta, Xavi Nandez i Juanjo Ese, acompanyats d’animació especial -performances amb vestits lluminosos. i regals des de la cabina.

Els assistents, majoritàriament adults que han viscut l’època daurada de la música de discoteca, van rebre amb entusiasme els compassos de temes com “Smile”, “Guitar Spell”, “The Rhythm of the Night” o l’inoblidable “Flying Free”, que va fer esclatar la plaça.

“No és només la música, és la gent. Tothom vol recordar vells temps i et retrobes amb cares conegudes de quan sorties. Això és molt bonic”, explicava Noelia Padilla, una de les assistents. També per a Sergio Martínez, l’experiència va ser especial: “En aquesta mena de festes sempre es passa molt bé, sobretot perquè et recorden temps en els quals érem molt joves i només pensàvem que arribés el cap de setmana per a sortir de festa i dir que les cançons eren un ‘musicote’”.

La nostàlgia no era només musical, sinó també emocional i social. Eloina Martínez recordava com aquells anys 90 van marcar una generació: “Per a mi va ser una època inoblidable. Els joves teníem un lloc de reunió, érem com una família. En el meu cas va ser la discoteca No Name”.

Actualment, sembla haver-hi una desconnexió entre la música de les generacions actuals i la que marcava les nits de fa vint o trenta anys. “Ara tot és diferent: un altre estil de música i una generació menys connectada. Penso que els nostres joves necessiten discoteques amb un ambient similar al d’aquells anys i amb música de qualitat”, apuntava l’Eloina.

Alguns amants de la música dels noranta, com la Noelia, troben a faltar a Terrassa una discoteca fidel a aquest estil. “És molt més habitual que posin música actual amb la qual no et sents tan identificada”, remarcava.