No és cap novetat que el Departament d’Educació plantegi iniciar un curs escolar abans de la Diada de Catalunya. Des del 2022, es repeteix aquesta fórmula, quan es va decidir avançar al 5 de setembre aleshores. Enguany, Educació ha proposat que el curs escolar 2026-2027 comenci el dimarts 8 de setembre per als ensenyaments d’educació bàsica -segon cicle d’infantil, primària i ESO-, batxillerat i formació professional de grau bàsic. El curs acabaria el 18 de juny de 2027 i tindria un total de 177 dies lectius.
La principal novetat, però, és que la proposta inclou l’establiment per primera vegada d’un calendari d’inici de curs a tres anys vista. Així, el Departament planteja mantenir la data del 8 de setembre també per als cursos 2027-2028 i 2028-2029, amb l’objectiu de donar més previsió i estabilitat al sistema educatiu. Des d’Educació es defensa que es tracta d’una proposta “equilibrada” per a docents, equips directius i famílies, però diversos centres educatius de Terrassa ja han expressat reticències, sobretot pel poc marge de temps que consideren que deixa per preparar adequadament el curs.
Tot i que es tracta d’una data que ja s’ha anat avançant progressivament els darrers anys, diverses direccions coincideixen que el principal problema no és tant el dia concret d’inici com el poc marge real de temps per preparar adequadament el curs, especialment a secundària i batxillerat.
“No tenim prou temps de preparació. Per molt que els professors estiguin fins al 30 de juny, hi ha recuperacions que se sumen a la preparació del següent curs... Tornes al setembre i només hi ha una setmana de preparació”, assenyala Júlia Gràcia, directora de l’escola Tecnos, que recorda que els últims dies de juny s’esgoten ràpidament i que, a la tornada de l’1 de setembre, només queda una setmana per assumir una gran càrrega de feina organitzativa i pedagògica.
Una realitat que, segons les direccions, sovint no és prou visible des de fora: planificació, programació, coordinacions, elaboració de materials i adaptació als nous grups formen part d’una feina imprescindible que es concentra fora de l’aula i que condiciona la qualitat de l’inici de curs. “La proposta compleix amb els cinc dies que deixa Educació per preparar el curs. Però aquests cinc dies no tenen en compte els mestres i professors, que han de planificar, programar, preparar, organitzar i consensuar el curs... És molta feina, i aquests cinc dies són absolutament insuficients”, hi afegeix Eva Suárez, directora de l’escola Sant Llorenç del Munt.
Incertesa amb la plantilla
Una de les principals dificultats que assenyalen els centres és la incertesa derivada dels canvis en les plantilles docents, un factor que condiciona directament la capacitat de preparar el curs amb garanties. Tal com explica la directora de l’institut escola Pere Viver, Lídia Jover, la manca de marge es fa especialment evident quan no es pot mantenir la continuïtat del professorat: “Tot depèn molt de la quantitat de canvis que tinguis a la plantilla docent. Si mantens molta gent del curs anterior, hi ha moltes coses que ja es deixen preparades, però quan et canvia molt la plantilla, és molt just a tots els nivells”. Aquesta situació afecta tant la secundària com la primària i obliga a començar el curs amb equips que sovint encara no s’han pogut coordinar.
A aquesta problemàtica s’hi afegeix el fet que “hi ha molta plantilla de mestres que fins a finals de juliol, finals d’agost o fins i tot principis de setembre no la tenim a l’escola”, apunta Eva Suárez. Això comporta que alguns docents “comencin en una aula sense haver tingut temps de poder preparar res”. En un context de major diversitat i d’alumnat amb més necessitats, Suárez defensa que el temps és un recurs educatiu clau i que la manca d’espais de preparació fora de l’aula acaba repercutint en la qualitat de l’ensenyament.
El departament reitera que la data proposada és una elecció “equilibrada”, mentre la consellera Esther Niubó va destaca que “la voluntat és tenir fetes les adjudicacions de docents com a molt tard a principis de juliol”.
Bons ulls a la previsió, però...
La proposta de fixar un calendari d’inici de curs a tres anys vista es veu bé, però amb cautela. Lídia Jover reconeix que aquesta planificació anticipada aporta “certesa i facilita l’organització a llarg termini”. Júlia Gràcia hi coincideix, però adverteix que la seva utilitat real depèn que “es compleixi de manera efectiva, i no quedi en una promesa vinculada a interessos polítics o electorals”. Així, si bé la previsió és benvinguda, la sensació general és que aquesta mesura no aporta més temps per a la preparació del curs, sinó només una seguretat formal que no sempre garanteix millores concretes en la gestió del dia a dia als centres educatius.
