Si heu passejat pel Centre al llarg de l’estiu, potser us heu topat amb una imatge curiosa. Operaris de l’empresa Agbar treballant a la xarxa de clavegueram terrassenca amb una tècnica de pel·lícula o, fins i tot, de videojoc: l’ús d’un robot teledirigit. Una operació silenciosa però a la vegada vistosa i essencial, que aplega robots, càmeres i camions especialitzats amb l’objectiu d’inspeccionar un terç de la xarxa de clavegueram de la ciutat. Les cares bocabadades de la gent que topa amb els treballs valen molt la pena.
I és que Terrassa es troba immersa en un projecte innovador que modernitza i digitalitza part de la seva xarxa de clavegueram per afrontar els reptes del canvi climàtic i millorar l’eficiència del cicle de l’aigua. Amb una inversió de 2,39 milions d’euros i un horitzó d’execució fins al juny del 2026, el projecte EFIAIGUA impulsat per l’Ajuntament de Terrassa en el marc del projecte de Transició Digital i Millora de l’Eficiència del Cicle de l’Aigua, se centra en el sanejament de l’àmbit de la Conca Palau Nord. Aquesta operació preveu resultats a curt i llarg termini: des de la reducció d’inundacions de carrers propensos a patir aquestes conseqüències, fins a una millor gestió dels recursos hídrics.
Finançat per les ajudes europees PERTE, la regidora de Cicle de l’Aigua, Patricia Reche, en valora molt positivament l’impuls: “És un pas molt important. Podrem detectar fuites i evitar pèrdues d’aigua, cosa que abans no era possible”. La regidora també projecte millores més enllà de les de la Conca Palau Nord, de la qual afirma que “actuar en aquesta zona de la ciutat és una meravella. I quan finalitzem, continuarem presentant-nos a noves convocatòries per poder ampliar l’actuació fins que puguem dir que Terrassa està al dia en aquests temes”.
La xarxa terrassenca
El clavegueram és una d’aquelles infraestructures que gairebé mai no veiem, però que juga un paper clau en el funcionament de la ciutat. A Terrassa, aquesta xarxa s’estén fins a arribar als 427 quilòmetres de col·lectors, més de 10.000 pous i 120 sobreeixidors repartits pel subsol. La major part del sistema és unitari —és a dir, recull aigües pluvials i residuals en una mateixa conducció—, i en episodis de pluja intensa pot patir desbordaments que acaben afectant tant el medi ambient com l’espai públic.
- El robot baixant per la claveguera
- Nebridi Aróztegui
Precisament, l’objectiu principal de l’EFIAIGUA se centra en aquest àmbit: reduir la contaminació dels abocaments incontrolats en moments de pluja forta, mitjançant la millora del coneixement, el control i la gestió de la xarxa de clavegueram.
Actuacions
Els treballs es divideixen en dues fases principals, o dos “lots” de licitació. El primer, executat per la unió temporal d’empreses Agbar i Hidrotec, consisteix en la neteja i inspecció de la xarxa. El segon lot, a càrrec d’Aquatec, s’encarrega d’analitzar les dades recollides i generar un model digital de la xarxa.
“Sempre comencem amb un camió de neteja que treballa amb dues mànegues: una que injecta aigua a pressió —el que en diem una “rata”— i una altra que aspira la brutícia desincrustada. L’aigua que s’utilitza es recull i es reutilitza durant el procés, tot i que una part inevitablement es perd”, relaten els serveis tècnics d’Urbanització i Obra Pública.
Un cop netejat el tram, és quan entra en acció el protagonista eixerit del procés: el robot. Lligat d’un cable per no perdre’s, i acompanyat d’un altre camió, el robot porta una càmera que permet fer una inspecció visual detallada de l’interior de la claveguera. Els operaris el dirigeixen des del camió de l’exterior i “permet saber exactament la longitud i el diàmetre dels trams, l’estat estructural, i detectar possibles anomalies. Aquestes imatges són essencials per planificar el manteniment futur”, afirmen.
- El control teledirigit del robot des de l’interior del camió
- Nebridi Aróztegui
Lluny queden, doncs, aquestes tasques desenvolupades per operaris in situ als “soterranis” de la ciutat. “El treball manual és molt més complicat i costós, tant per seguretat com per logística. Són profunditats que poden anar dels 2 als 12 metres”, justifica Urbanització i Obra Pública. Una inspecció amb persones requereix de mesures de seguretat estrictes, i equips de ventilació, fet que el servei apunta que “és més lent”, i que “amb el robot, en canvi, obtenim imatges en alta resolució i dades precises de manera molt més eficient i segura”.
Tot aquest desplegament tecnològic i analític no només té efectes immediats: també serveix per posar les bases d’una planificació a llarg termini. A partir de les dades obtingudes, el projecte EFIAIGUA permet redactar el Pla Integral de Gestió del Sistema de Sanejament (PIGSS) de la ciutat, una eina de planificació amb horitzó de deu anys. Basat en dades reals, aquest pla defineix accions per reduir desbordaments i millorar el rendiment de la xarxa, amb una visió preventiva i adaptada al canvi climàtic.
