Si hi ha un fet amb final luctuós que es recorda any rere any a aquesta ciutat és la riuada de 1962, un desastre considerat com una de les tragèdies que s’ha viscut aquí. Va ser el 25 de setembre i, per tant, acaben de complir-se seixanta-tres anys d’aquest esdeveniment. D’aquests sinistres, normalment, sorgeix la solidaritat de la gent del poble i, a vegades, de persones que tenen poder de convocatòria gràcies al fet que tenen un altaveu potent.
Aquell setembre de 1962, quan es va assabentar de la gravetat de l’assumpte, una veu va ressonar des de les ones de Ràdio Barcelona per, deixar la formalitat de la programació reglada i passar a dirigir un programa especial que, a través de la Cadena SER, va sacsejar les consciències de la societat i va promoure la solidaritat de les persones que ho escoltaven. Aquella veu era la de Joaquín Soler Serrano, periodista murcià establert a Barcelona.
Al locutor, aquesta acció li va costar alguns problemes amb les autoritats franquistes de llavors, descontents i desconfiats de la mobilització popular que va desencadenar el programa, en una època de pensament únic i poca llibertat. Això no va impedir que Soler Serrano rebés el Premi Ondas per aquest programa de dotze hores de durada, sense interrupcions.
Els actes organitzats
El 23 de setembre de 2012, i dins dels actes organitzats per commemorar el 50è aniversari de la riuada, es va inaugurar a la cruïlla de l’avinguda del Vallès amb el carrer de Cantàbria un monòlit per recordar al radiofonista i la seva tasca aquella fatídica jornada. Fa dos metres d’alt i està fet amb pedra de la Sénia, amb tallats en bronze, amb el rostre i les mans de Soler Serrano i un micròfon. És obra de l’escultor Pere Puntí.
