Hi ha detalls que, en definitiva, no tenen cap relació amb el lloc on han acabat aposentats. Però, per molt petits que siguin, a darrere poden tenir històries que s’entrecreuen i que, totes lligades, tampoc deixen gaire marge a una explicació que pugui entrar dins de paràmetres que es pugui entendre a la perfecció. A aquesta ciutat, un conjunt monumental com és el de la Seu d’Ègara aplega tot un reguitzell de particularitats que no sempre són populars i es limiten a ser conegudes per persones interessades en aquestes temàtiques.
Un element que trobem sobre la porta d’una de les tres peces que formen aquest complex és una làpida que s’atribueix “als senyors de Toudell, amos del castell del mateix nom”, com apunten a la pàgina de patrimoni cultural de la Diputació de Barcelona.
Es pot trobar sobre l’entrada de l’església de Santa Maria que, amb la de Sant Pere i la de Sant Miquel, constitueixen les esglésies de Sant Pere, com sempre se les ha conegut de manera més comuna entre la població.
Marbre blanc
A la làpida, elaborada amb marbre blanc i forma pentagonal es pot llegir o això s’assegura, “Obiit Petro de Toudel /XI kl Octo / bris anno MCCXLVIII”. El missatge està encapçalat per una creu, que està a sobre, protegida per una mena de triangle. El castell d’aquesta família estava al terme de Viladecavalls i encara en queden alguns fragments.
Cal advertir, per als que no s’hi han fixat mai, que la làpida no és d’unes dimensions espectaculars. És més aviat petitona i es troba a la part dreta de la part superior de l’entrada a Santa Maria, entre el seu marc i la finestra que es veu més amunt. Per ser del segle XIII, es conserva prou bé i es pot considerar, i així es considera, com un objecte ornamental.
