De murals en podem trobar un munt per la ciutat. Són mostres artístiques que, sovint, el que fan és aportar un toc de bellesa allà on estan ubicats. Estan fets precisament per a això, per ornamentar, no per embrutar. Entre els artistes que han deixat empremta a aquesta població en aquest camp destaca Lluís Jové, a qui aquest diari, l’any 2016, es definia com “un dels artistes clau i més avançats i innovadors de la Terrassa dels setanta”.
I un dels seus murals continua al seu lloc, al carrer de les Navas de Tolosa i encara es pot contemplar. Jové, nascut a Les Oluges, l’any 1948, va arribar dos anys més tard a Terrassa amb la seva família. Va morir a aquesta ciutat l’any 1991. Se l’ha qualificat d’artista “conceptual” i “multidisciplinari”.
A un dels clips que va fer el cineasta egarenc Antoni Verdaguer amb motiu de l’exposició “Lluís Jové-A contracorrent”, de la qual era comissari, juntament amb Miquel Mallafré, l’arquitecte Lluís Satorras explicava que en el procés de rehabilitació “d’onze casetes de Lluís Muncunill a la carretera de Rubí, hi havia una mitgera que quedava tota vista”. Enric Garcés, també arquitecte i al mateix clip, afegia que Jové “li vam dir i va venir de seguida i ens va dir que ell ho faria, que només li havíem de posar la bastida”.
Tramitar el permís
Abans, però, s’havia de tramitar el permís a l’empresa municipal que s’encarregava de tot. Garcés parla d’una quantitat de 25.000 pessetes i diu que “la pintura a part, no ho sé”. Garcés afirma que el projecte va ser l’any 1985 i Jové el va crear entre finals de 1986 i principis de 1987. Mallafré, també a aquest rotatiu, va qualificar Jové com “un indagador a qui l’interessava pràcticament tot, des del més tronat fins al més exquisit”.
