Sovint veiem elements per la ciutat, quan passegem o anem a la feina o, simplement, passem per allà i punt, als quals no els donem importància. També és real la percepció que ens creiem que ho hem vist tot i, en veritat, no és així. Pot succeir un fet similar si ens atansem a un món que, en gran part, defineix una etapa d’aquesta població: les xemeneies. Potser hi ha lectors que tenen la seguretat que les han vist totes les que encara queden del tèxtil d’abans, però pot passar que no sigui així, pel simple fet que alguna ha quedat atrapada a ubicacions que no són accessibles per a vianants o curiosos.
És el que passa amb la xemeneia que pertanyia a una fàbrica de tints i acabats de la fàbrica Tintes Gorina i Grau, inclosa en la pàgina oficial de l’Ajuntament de Terrassa a una llista que s’ha batejat com “Elements singulars”.
Es pot trobar al carrer de Sant Genís, però, compte, que no hi ha accés per al públic en general, més que res perquè està localitzada entre habitatges privats, en una mena de pati interior. La xemeneia, doncs, és l’única mostra de què va ser Gorina i Grau, després de ser enderrocada..
Quasi cilíndric
Les característiques d’aquest element del passat estan descrites com una xemeneia “de fust troncocònic, quasi cilíndric, de totxo vist aplantillat, amb un diàmetre, a l’exterior de la base, de 2,8 metres”. Val a dir que, l’any 1988, aquesta xemeneia va patir una mutilació i se li va retallar la seva alçada, quedant amb només 10 metres. A altres fonts s’apunta que són 11 metres.
El seu any de construcció, aproximadament, va ser 1925. Com va passar amb moltes fàbriques o indústries d’aquells temps, van acabar a terra per poder construir nous edificis, en molts casos d’habitatges.
