La Plaça Vella es s'ha convertit aquest divendres en un gran aparador de la salut mental. Amb motiu de la tercera edició del Mental Fest, organitzat per Ocell de Foc Volant i la Taula de Salut Mental de Terrassa, la ciutat ha commemorat el Dia Mundial de la Salut Mental amb activitats culturals, lúdiques i reivindicatives. Però més enllà de les actuacions i tallers, la jornada ha permès projectar la necessitat que cal donar veu a les persones amb experiència pròpia en el camp de la salut mental: persones que poden convertir-se, alhora, en referents per a combatre l’estigma.
“Moltes vegades parlem molt els professionals, i el que volem reivindicar en aquest festival és donar visibilitat a les primeres persones”, explicava Noelia Corbarán, tècnica del Servei Prelaboral de la Fundació Prodis, subratllant que el discurs ha d’anar més enllà del patiment: “També cal parlar de feines, d’activitats normalitzades, de vides normals”.
Aquesta necessitat de referents reals, de persones que expliquin les seves vivències sense filtres, ha estat compartida per moltes de les entitats participants. “Els referents ens serveixen com a models on mirar-nos —assenyalava Isabel Ramírez, psicòloga del Servei de Rehabilitació Comunitària de Terrassa—. Si una persona afectada veu algú que ha passat pel mateix i ha tirat endavant, pot tenir un autoconcepte més sa i una autoestima més reforçada”. La seva companya Marta Martorell ho complementava: “Els referents en primera persona trenquen la desinformació. Ens apropen vivències que desmunten pors i prejudicis”.
També des de l’àmbit laboral, Carla Socías, del Grupo Osga, subratllava el poder d’aquest mirall: “Quan escoltes algú que ha viscut el mateix que tu, t’adones que no estàs sol. És una manera de sortir del pou”. Segons explicava, molts dels casos que atenen al centre tenen relació amb ansietat o estrès laboral, “problemes quotidians que tothom pot viure”.
Per a Cristina Altava, coordinadora del Club Social Egara de la Fundació Salut Mental Catalunya, el problema de fons és que la cultura i els mitjans han projectat durant anys una imatge distorsionada de la salut mental. “El cinema sovint ha mostrat persones amb problemes mentals com a éssers allunyats de la realitat. Això ha contribuït a crear idees preconcebudes i prejudicis”, lamenta. Per això defensa que les experiències pròpies són “la veu més vàlida per desmuntar aquests estigmes”.
Encert amb la nova ubicació
Aquesta tercera edició del Mental Fest, instal·lada per primer cop al centre de Terrassa en comptes del Parc de Vallparadís, ha buscat obrir la salut mental a tothom. La Plaça Vella ha permès aplegar no només interessats, sinó també despistats que potser no coneixien de la commemoració i quedaven atrapats encuriosits.
Les entitats han celebrat la reubicació del festival, valorant l’alt volum de visibilitat que obtenien. “Estant aquí al Centre és fàcil que la gent que passa et vegi”, expressava Noelia Corbarán, dient que “el Mental Fest així esdevé l’excusa per a que tothom pugui accedir a la salut mental”. També reivindicava que “si vas a un lloc més amagat o apartat, la gent hi ha d’anar a propòsit, aquí a la Plaça Vella ho tenen a l’abast de la mà”.
Per a totes les edats
Era un dia amb divulgació no per a tots els públics, sinó especialment per a tots els públics. L'altra gran novetat d’aquest Mental Fest ha estat el seu transcurs en divendres, dia laborable, aprofitant la coincidència amb el Dia Mundial de la Salut Mental. La iniciativa es va proposar inicialment per a atraure escoles i instituts i dur a terme activitats conjuntes, però casualitats del destí, aquest divendres va caure també en dia de lliure disposició escolar.
Ara bé, això no va fer que no es veiés moviment infantil pel festival. Ans al contrari. Moltes famílies van optar per a gaudir d’aquest dia lliure aprenent sobre la salut mental, i les entitats estaven ben preparades. Des del Club Social Egara es van impulsar activitats com la “paella de les emocions”, pensada per introduir el llenguatge emocional entre els més petits. “Trencar estigmes s’ha de fer des de petitons —assegurava Altava—, és l’única manera de canviar la mirada col·lectiva. Si parlem d’emocions des d’edats primerenques, serà més fàcil comunicar aquests problemes en el futur”.
Des del vessant esportiu, Miguel Ángel Sánchez, entrenador de l’Egara Futsal, ho expressava amb senzillesa: “A tots ens passen coses. No hi ha ningú que no tingui res. Per això és important que les famílies vegin que la salut mental pot afectar qualsevol, en qualsevol moment”.
El Mental Fest tanca, així, una nova edició que ha anat molt més enllà de la celebració simbòlica. Ha servit per posar nom, veu i rostre a una idea que es repeteix al llarg del dia: que parlar de salut mental és parlar de vida, de dignitat i de drets. I que només quan hi hagi referents visibles i històries compartides, la salut mental deixarà de ser un tabú.
