El periodista terrassenc Sergi Ambudio acaba de posar punt final al seu quart estiu al capdavant d’El Món a RAC1. Una experiència que, tot i l’exigència dels horaris i la responsabilitat de posar-se davant del programa matinal líder de Catalunya, continua vivint amb il·lusió. Ara, amb la temporada d’estiu acabada, Ambudio repassa la seva experiència, parla de Jordi Basté, de la seva manera de fer ràdio i de l’amor pel El Contenidor, una secció que assegura que podria presentar "tota la vida".
Primer de tot, i més important: com estàs?
Cansat, però bé. I amb ganes de vacances, però bé.
Has trobat que ha estat llarg, l'estiu?
No més llarg que els altres. L'estiu és extremadament intens. És com anar de colònies. Quan eres petit, potser hi anaves una setmana, però et donava la sensació que hi havies estat mig any, i pensaves: "Ostres, ara seré inseparable dels amics que he fet!". L'estiu és això: intens. Però no se m'ha fet llarg.
Com es porta això d'estar quatre estius al peu del canó, al capdavant d'El Món a RAC1?
Bé, és veritat que hi ha un punt de portar-ho millor que el primer, perquè hi ha coses que ja tens més per la mà. Aquesta experiència d'aquests quatre estius s'agraeix, perquè vas més tranquil amb algunes coses. Crec que soc el que porto més Móns a l'estiu i, clar, hi ha molta gent que se sorprèn. Però realment m'ho passo molt bé i l'equip respon sempre.
Aquella primera setmana d'estiu, sents els mateixos nervis que la primera vegada?
Són diferents. La primera vegada era un vertigen molt bèstia. Ara hi ha els nervis de sempre, perquè sempre que s'encén aquell pilotet vermell hi ha aquest punt de nervis, però jo et diria que han canviat una miqueta. Són els nervis del directe, que sempre hi són.
També has estat a El Contenidor molt de temps... El tema de l'horari no et suposa un problema?
És un horari malparit, però de moment el porto bé. També et dic una cosa: nosaltres parlem molt de l'horari i ens queixem molt, perquè jo ara m'estic despertant a les quatre i deu del matí, i és una bogeria d'horari, però hi ha moltíssima gent de molts altres oficis i sectors, amb feines segurament molt més exigents físicament i molt més dures que la nostra, que es lleven a aquesta hora o abans. No ens podem queixar.
Com es gestiona un programa radiofònic tan important i amb tants oients?
Realment es gestiona fent el que fem durant l'any i anant fent, diguéssim. A l'estiu, la gran clau jo crec que és no voler canviar les coses. Vull dir, per què hauria d'anar jo a canviar coses que funcionen tan bé? A més, jo durant l'any la ràdio que m'empasso cada dia és la ràdio del Jordi Basté, la ràdio del Toni Clapés a la tarda, la ràdio de l'Anna Vallhonesta al vespre, de l'Aleix Parisé a la nit...
Jo al final treballo molt a RAC1 i a mi el Basté em va dir, de cara a l'estiu: "Sergi, intenta fer el que fem durant la temporada regular". I aquesta és la manera. Intentar mantenir una línia, diguéssim. A partir d'aquí, clar, la responsabilitat es multiplica per 4.000 i això és així. Però també és veritat que l'equip ajuda moltíssim. He tingut molta sort. Els quatre equips que he tingut, que són una miqueta diferents entre ells, han respost sempre genial. Quan tens aquesta xarxa estàs tranquil.
Recollint aquesta resposta: com t'inspira el Jordi Basté per assumir aquesta responsabilitat?
A mi el Basté, pel que fa a la ràdio, m'inspira en tot. Crec que aquesta és la vintena temporada que fa a El Món a RAC1. Jo tinc 31 anys. Des que tinc 10 anys, la ràdio que escolto al matí és la del Basté. Llavors, clar, la ràdio que conec, la ràdio que m'agrada, és la que fa ell. Per tant, a nivell professional, la inspiració és absoluta. Ell té una manera de dirigir equips que jo considero d'un cap molt just, un cap que escolta. Té molt clares les idees, però alhora deixa que nosaltres li proposem coses. Així, jo sempre he entès que la gràcia de treballar en equip també és que tothom pugui dir la seva. I a El Món a RAC1, durant la temporada regular, tothom pot dir la seva, i jo intento que l'estiu també sigui així.
A l'estiu costa més de l'habitual que aflorin temes, hi ha menys teca perquè la gent marxa de vacances, tot s'atura una miqueta... Tu com t'ho fas?
Bé, és veritat que sí i no, perquè continuen passant moltíssimes coses. Aquest estiu vam començar amb tot el tema de l'informe PISA i tot aquell desastre al Departament d'Ensenyament. Després, tot el tema de Ceuta, el futbol, que realment cada vegada torna més d'hora,... Vull dir que coses d'aquestes, de temes grans, hi són.
I jo t'he de dir, et confesso, que les dues últimes setmanes d'aquest estiu, que han sigut les setmanes en què tenies Ceuta però no ha passat gaire cosa més, que és quan hem de buscar temes allà on no n'hi ha gaires, és quan m'ho he passat millor. L'estiu també és aquell moment per tractar temes no apareixen durant la temporada regular, pel fet que l'actualitat no ho permet.
Com era la teva rutina quan arribaves a la redacció? Eres el primer?
No, perquè a El Món a RAC1, hi ha gent que hi treballa a la nit. A la temporada regular, són dues; a l'estiu una. Quan se'n van els esports de matinada, fins a tres quarts de cinc és una persona que està sola, recollint tot, actualitzant tot el que hagi pogut passar als Estats Units, acabant de repassar els temes... I jo arribava a la ràdio cap a dos quarts de sis.
I què és el primer que feies?
El primer que feia era fer-me un cafè. Això també ho faig durant la temporada regular, diguéssim. És com dir: "D'acord, ja som aquí". I llavors, en aquell moment, acabava d'entrar en el sistema el Davantal de les 8 del matí, fullejava molt ràpid La Vanguardia... Després fèiem ja una primera reunió amb la persona que treballava de nit i matinada, per fer un repàs de l'escaleta. I començàvem a dibuixar l'ordre de l'informatiu, tant de les set com de les vuit.
Havent estat quatre anys al capdavant d'El Món a l'estiu, i cinc amb El Contenidor he de fer aquesta pregunta: amb què et quedes?
A mi presentar el programa em fa vibrar moltíssim. Portar el programa m'agrada molt, m'ho passo molt bé, i aquest puntet d'adrenalina em té molt enganxat. Això no treu que fer El Contenidor sigui una cosa que m'encanti, perquè m'encanta. I són dues coses molt diferents que a mi m'agrada combinar. Jo, si hagués de portar un programa tota una temporada, no tinc clar que ho pogués fer, perquè és una exigència que no sé com aguanten els editors i editores.
El Contenidor cada dia és diferent. I, a banda de la satisfacció que puguis tenir com a periodista i com a persona d'explicar coses que no funcionen i, alhora, poder ajudar la gent, és que cada dia les històries són molt diferents. Cada dia investigues una línia diferent, truques a gent diferent. El Contenidor jo crec que me'l podria passar tota la vida fent, perquè és que cada dia és diferent.
El Basté no serà etern a RAC1. Algú t'ha insinuat que podries ser el proper per presentar El Món a RAC1 després d'ell?
Ningú. Ni m'ho ha insinuat ningú ni m'ho he plantejat. Tant de bo el Basté duri molts anys. Tant de bo, pel bé d'El Món a RAC1 i pel bé de RAC1. Jo no m'ho he plantejat. Hi ha molta gent en aquesta ràdio, amb molta més experiència i segurament molt més talent que jo, que potser portaria El Món a RAC1 bastant millor que jo. A partir d'aquí, el que hagi de venir vindrà. Però sobretot, el Basté, si és que... El Basté té corda per molt de temps.
Ell sempre va dient que no i tal... I quan ell vulgui fer un pas al costat, que el faci, que estarà més que justificat. No ha de donar explicacions ni justificar-se davant de ningú per tots els anys que porta fent la ràdio que està fent. Jo crec que fins que tingui bateria, tirarà.
I ja per acabar: què és el primer que faràs quan agafis vacances?
Molt bona pregunta. A banda de desconnectar totes les alarmes, arxivar els grups de WhatsApp... Molt probablement, crec que miraré algun partit de futbol d'aquells que no s'haurien de mirar. Un Getafe-Alabès, per exemple... Qualsevol!
