Terrassa ha commemorat aquest 25 de setembre el 63è aniversari de les riuades de 1962, un episodi que va marcar per sempre la història de la ciutat i que va provocar centenars de morts i desapareguts a la ciutat. S'han inaugurat tres esteles del memorial de les riuades a tres dels punts més afectats per aquesta catàstrofe simultàniament: Les Arenes, la corva de l’avinguda Abat Marcet i Les Fonts. Properament, també se’n col·locarà una al sector AEG.
En el transcurs de l’acte a Les Arenes, s'ha llegit un manifest emotiu a càrrec de Susana Escalera, de l’Associació Niños Desaparecidos, que ha subratllat el dolor de les famílies que van perdre éssers estimats i la importància de preservar la memòria col·lectiva: “Ningú mor definitivament mentre el seu record romangui en la memòria d’algú. Nosaltres avui les recordem”.
La tinenta d'alcalde i regidora de Rieres, Patricia Reche, ha explicat que “és un petit homenatge. Que tothom qui va viure la tragèdia, o té coneguts que la van viure, tingui un espai on poder fer el seu homenatge, o simplement reflexionar”. Reche també ha remarcat la importància de disposar d’un cens real de víctimes, ja que les xifres oficials han variat segons les fonts i mai s’ha pogut establir un recompte definitiu. L’Ajuntament ha posat en marxa un servei perquè la ciutadania pugui aportar records i testimonis familiars, amb l’objectiu de reconstruir al màxim la memòria d’aquells fets i dignificar totes les persones afectades.
El record de la tragèdia feia encara més viu amb testimonis de supervivents presents. Pablo Gómez, que treballava de forner, ha explicat que va decidir ajudar malgrat la foscor i el perill: “Vam agafar cordes i vam baixar, quan la riera encara duia un pam d’aigua. Vam estar buscant gent fins a les quatre de la matinada, quan ja no podíem més. Hi havia gent enterrada a la sorra”. Amb els anys, Gómez ha continuat lluitant per mantenir viu el record i va ser un dels membres actius de la Comissió de les Rieres.
Isabel Quintana, que tenia només set anys quan es va produir la tragèdia, ha exposat uns records d’infant que mostren la magnitud del desastre: “Quan vaig posar els peus a terra, la casa estava plena d’aigua. Des de la vorera vaig veure un esvoranc immens, com els que es veuen als documentals”. Quintana ha evocat també la duresa dels dies posteriors: “Inclús ens van portar des de l’escola a veure la Rambla i altres zones. El que vam veure era un desastre absolut. Les fotos que encara circulen són impactants, però el que vam viure en directe era encara pitjor”.
L’acte ha conclòs amb un minut de silenci en homenatge a totes les víctimes, desapareguts i supervivents que encara avui mantenen viu el record d’aquella nit tràgica.
