El Castell Cartoixa de Vallparadís acull l'exposició de les cinc noves llambordes Stolpersteine que s'instal·laran a la ciutat entre finals de 2026 i el 2027. Aquestes peces, que retraten el compromís de la ciutat amb la memòria històrica, recordaran cinc terrassencs que van ser deportats als camps de concentració nazis.
Aquest matí, les peces han rebut la visita del tinent d’alcalde i regidor de Museu de Terrassa, Joan Salvador; la regidora de Drets Humans i Memòria Democràtica, Montserrat Caupena; i el president de l’Amical de Mauthausen, Joan Calvo. L'objectiu d'aquesta mostra prèvia és apropar les peces a la ciutadania abans que s'incrustin definitivament al paviment de la ciutat, just davant del darrer domicili conegut o de l'espai més vinculat a cadascuna de les víctimes.
Les Stolpersteine, una iniciativa internacional impulsada per l’artista alemany Gunter Demnig, conformen actualment el memorial descentralitzat més gran d’Europa i tenen l'objectiu de mantenir viva la memòria d'aquells que van patir la persecució sota el règim nazi.
L'educació com a eina de memòria
L’exposició forma part del programa municipal "Terrassa T Memòria", orientat a la recuperació, preservació i difusió de la memòria democràtica de la ciutat. Aquest projecte es duu a terme gràcies a la xarxa creada entre entitats memorialistes, investigadors i els centres educatius locals.
De fet, un dels punts més destacats de la iniciativa és la seva vessant pedagògica. L'alumnat dels instituts i escoles de Terrassa participa activament elaborant treballs de recerca sobre les històries personals dels deportats homenatjats. Aquest procés afavoreix la transmissió intergeneracional i convida els més joves a reflexionar de manera directa sobre els perills del feixisme i la vulneració dels drets humans.
Històric
L'arribada d'aquestes cinc noves llambordes elevarà a 44 el nombre de peces Stolpersteine distribuïdes pels carrers de Terrassa. Segons han informat des del consistori, està previst que el projecte es completi l’any 2027 amb la instal·lació d'una darrera llamborda que ara mateix es troba pendent d’aprovació.
Un cop finalitzat el procés, Terrassa comptarà amb un total de 45 llambordes dedicades a 71 persones, un mapa del record que referma la postura de la ciutat contra la barbàrie nazi i en favor del reconeixement de les víctimes.
Qui són aquests darrers noms?
Cristóbal Cervantes Caparrós es va instal·lar a Terrassa amb la seva família quan era petit i va viure al carrer de la Independència, 29, on treballava de fuster, i on s’hi ubicarà la seva llamborda. Mobilitzat amb l’exèrcit republicà, es va exiliar a França durant la Retirada, on va ser capturat pels alemanys. Després de diversos camps de presoners, va ser deportat a Mauthausen el gener de 1941. Va sobreviure al captiveri i va ser alliberat el 5 de maig de 1945.
Bismar Solé Sedó, conegut també amb el pseudònim de Tarzan, va militar a les joventuts llibertàries i va col·laborar amb la revista Vida Nou abans d’exiliar-se a França. Detingut a Vernet el 1944, va ser inclòs al conegut com a “tren fantasma”, que havia de deportar centenars de presoners fins a Dachau. Durant aquell llarg trajecte, però, va aconseguir escapar. La seva placa quedarà davant de l’antic número 88 del carrer d’Ègara, la seva residència.
Francesc Casanovas Coll es va exiliar a França després de la Guerra Civil. Detingut a Perpinyà, va ser internat al camp de Vernet d’Ariège i deportat a Dachau el juliol de 1944 a bord també del “tren fantasma”. Després de dos mesos, va arribar al camp el 28 d’agost i hi va morir el 19 de febrer de 1945, enmig d’una epidèmia. La seva Stolpersteine s’instal·larà al 82 del carrer Sant Antoni.
Jaume Subirana Folch, resident a la Masia de Can Sabater va combatre amb l’Exèrcit Popular durant la Guerra Civil, on va arribar al grau de sergent. Per la dificultat d’accés a la Masia on vivia, la seva llamborda es quedarà al a la plaça de l’Exili. Exiliat a França, va ser fet presoner pels alemanys i deportat a Mauthausen el desembre de 1940. També va ser més d’un any al subcamp de Gusen, però va aconseguir sobreviure fins a l’alliberament del camp, el 5 de maig de 1945. Va viure exiliat a França fins a la seva mort, l’any 1996.
Pau Grau Cardellach es va exiliar a França després de la Guerra Civil, on va col·laborar amb la Resistència. Detingut per la Gestapo, va ser deportat a Dachau el 1944 amb el “tren fantasma”. Va sobreviure al captiveri i va arribar a veure l’alliberament del camp el 29 d’abril de 1945, però va morir poques setmanes després a l’hospital de Dachau a causa del deteriorament de la seva salut. La se
