Terrassa ha experimentat un creixement demogràfic notable durant les últimes dècades. Des de l’any 2000, la població ha augmentat un 33%, i si mirem més enrere, en els darrers 60 anys s’ha doblat. L’any 1965, la ciutat tenia 117.922 habitants, una xifra que ja reflectia l’expansió iniciada a la postguerra, el 1940, quan comptava amb 45.081 habitants. L’any 2005 es va assolir la fita dels 200.000 residents, consolidant-se com una de les ciutats més poblades de Catalunya.
Segons el geògraf Xavier Muñoz, cap del Servei d’Estudis i Observatori de la Ciutat, si bé a principis de segle el creixement era motivat per la disponibilitat de feina i habitatge, actualment els preus dels habitatges, més atractius en l’entorn metropolità, són un factor clau.
A data de l’1 de gener de 2025, la població de Terrassa ha sobrepassat els 233.000 habitants, amb un total de 233.362 residents, segons el padró municipal. Aquesta xifra representa un increment de 4.577 persones, equivalent a un augment del 2%. Muñoz destaca que “és un increment alt”, superant els ritmes de creixement experimentats en els anys previs a la crisi econòmica de l’esclat de la bombolla immobiliària.
El creixement poblacional obliga a adaptar els serveis públics a les noves necessitats, especialment en àmbits com la salut, l’educació i els serveis socials. En aquest sentit, el també geògraf terrassenc Ramon Arribas recorda “les onades migratòries molt potents dels anys 50 i 60, que van provocar una construcció accelerada amb grans dèficits; l’exemple més paradigmàtic és la riuada”. Per a Arribas, una de les grans lliçons d’aquell boom és que el creixement s’ha de fer d’una manera ordenada: “Hi ha d’haver clavegueram, ambulatoris, escoles... El creixement mai pot comportar una pèrdua de qualitat de vida”.
250.000, abans de deu anys
L’actual creixement demogràfic de Terrassa coincideix gairebé al mil·límetre amb les previsions de l’Informe de Projecció Demogràfica de Terrassa 2033, elaborat pel Servei d’Estudis i Observatori de la Ciutat. Segons aquest document, es preveu que la ciutat superi els 246.000 habitants l’any 2033, una xifra que podria assolir-se abans si es manté el ritme actual. Això faria possible arribar als 250.000 habitants abans de deu anys. I amb la xifra rodona, arriben nous reptes. Terrassa passaria a ser considerada una gran ciutat, cosa que comporta canvis en l’estructura municipal i un major pes dels districtes.
Segons l’últim informe, l’edat mitjana a la ciutat se situa en 42,6 anys i un 17% supera els 65 anys. “Tenim unes piràmides demogràfiques estretes; el creixement ja no és vegetatiu, per la diferència entre naixements i defuncions, sinó que es basa principalment en l’atracció de població forana, tant d’altres zones del país com de l’estranger”, resumeix Muñoz.
Des de l’Observatori de la Ciutat, s’indica que l’actual creixement s’està produint al marge de les noves promocions d’habitatge, ja que està protagonitzat principalment per un perfil de famílies modestes, probablement força diferent del que preveuen els promotors immobiliaris. D’aquí l’interès a conèixer “quin perfil” volen atraure els promotors i “quines previsions” tenen.
Als 80 i 90 va haver-hi un flux que va coincidir amb un canvi econòmic, del tèxtil cap a una base industrial més diversa”, diu Ramon Arribas. Ara, bona part de l’increment ve “de població expulsada de la primera corona metropolitana, atreta per preus d’habitatge més assequibles, però també per una estructura urbana de qualitat: tren, universitat, teatres, cines”, explica.
Qui ve a viure a la ciutat?
Segons l’informe, el 21,6% de la població censada és nascuda fora de l’Estat, mentre que el moviment migratori intern es consolida com la principal font de creixement. De les persones que han vingut a viure el 2024, el 67,1% provenien d’altres poblacions de l’Estat (el 83,1% d’aquestes, de Catalunya), i el 32,9% van arribar de l’estranger. Entre els nous origens dels migrants internacionals, destaquen països llatins com Colòmbia i Veneçuela.
Arribas apunta que a la ciutat arriba població de la primera corona metropolitana amb un cert nivell econòmic, però també persones d’origen modest, incloent-hi de països estrangers que venen a guanyar-se la vida. “Aquesta migració necessita una estructura d’acollida: ha de tenir escola, servei de salut i habitatge com la resta, perquè la cohesió social és l’eina per prevenir l’augment de la conflictivitat social”, sosté. Per això, creu que el creixement no pot ser infinit sense qualitat urbanística i de serveis.
