Terrassa es bolca al carrer en una Festa Major massiva

La Festa Major de 2026 ha tancat un cap de setmana de màxima participació. L’ambient festiu, que va esclatar divendres  amb el descobriment del nou Capgròs de l’Any, dedicat a la incombustible activista feminista  Mercè Gómez, va encomanar-se ràpidament per tots els racons d’una ciutat que no ha volgut descansar. Anessis on anessis, la marea de mocadors roses lligats al coll delatava les ganes de viure la ciutat al màxim. La calor, que finalment va ser una mica més respectuosa durant el divendres i el dissabte, no va impedir que terrassencs i visitants s’aboquessin a les activitats, tot dibuixant una estampa d’escenaris plens i de celebració festiva i cívica. 

La música no només va ser cosa dels grans escenaris, tot i que és innegable que aquests espais van tornar a actuar com a principals pols d’atracció. L’Escenari Vela va viure nits memorables: divendres a la mitjanit amb l’energia d’Els Amics de les Arts i dissabte amb una Suu més rockera. Diumenge, el recinte es va desbordar definitivament amb el doblet d’Els Catarres i The Tyets, deixant una esplanada de Vallparadís plena de gom a gom en una nit patrocinada per MútuaTerrassa.

Els Catarres es van posar el públic a la butxaca amb “Diumenge sense drama” i van tocar sostre amb himnes com “Tokyo” o la incombustible “Jenifer”, davant d’una marea d’uns 12.000 assistents. L’eufòria es va acabar de desfermar quan The Tyets van agafar el relleu a l’escenari; els maresmencs van fer trontollar el parc a ritme de “Sushi Poke” i “Camila”. No va faltar-hi l’encesa de bengales espontànies entre el públic. Així, es va passar d’una imatge inicial més familiar, fins i tot amb gent de pícnic a la gespa, a un autèntic bany de masses, elèctric i desbordat, que va tancar la nit en majúscules. Que l’assistència era massiva també es va deixar notar en les cues per poder aconseguir begudes i entrepans. 

A la plaça Nova, Macaco va posar dissabte la nota més reivindicativa i Ana de Caro va portar diumenge una proposta plena de veu i caràcter.

Alternatives consolidades

Lluny de les grans multituds, l’escena independent va trobar el seu oasi particular a l’Espai Vapor de la plaça del Vapor Ventalló. Aquest escenari va encadenar directes exquisits durant totes les jornades, tocant el cel amb els novaiorquesos The Pains of Being Pure at Heart, que van traslladar l’essència de Brooklyn al cor de Terrassa amb clàssics com “Come Saturday” o “Young Adult Fiction”. Tampoc van faltar-hi pesos pesants com els Triángulo de Amor Bizarro i les sessions de djs com Maadraassoo. 

L’Espai La Taifa, a la plaça de la Torre del Palau, va ser un cop més el gran cau del folk i la cultura popular. Des de les gloses audaces que van trobar versos per a tot a l’hora del vermut, fins a l’ambient festiu de les nits que va acollir propostes com Germà Negre o Alosa, en una gresca que es va allargar amb djs i moltes ganes de ballar cada dia fins a la matinada.

L’oferta es va arrodonir amb els clàssics de la Moguda Rock a la Rambla Nord, on centenars d’espectadors van gaudir del rock i el punk de l’escena terrassenca dels anys 80 i 90, i l’aposta incombustible de l’Associació per al Foment Musical a la plaça Didó. Una de les propostes que més va convèncer aquí va ser la de Tremendo i Griffi, divendres a la nit.

L’ambient es va veure afavorit pel fet que la Rasa va ser, un cop més, un dels punts calents de la Festa Major, atraient una gran multitud. L’èxit del Rasacrucis va convertir aquesta via en l’epicentre del correbars de divendres, mantenint el llistó ben alt i assegurant una afluència massiva al llarg de tot el cap de setmana.

La tradició mai falla

La cultura popular va tornar a demostrar el seu gran múscul. Divendres, el Raval Infernal va encendre la festa. Fins i tot des de la distància, pujant de la Plaça Vella, la flaire de pólvora i les espurnes eren un reclam impossible de passar per alt. 

Dissabte a la tarda, la calor no va frenar la tradicional cercavila, que va recórrer el centre de la ciutat fins a la Plaça Vella. Com mana la tradició, la part més solemne es va viure diumenge amb la Sortida d’Ofici i el Ball de Plaça, Al migdia, les camises castelleres van omplir per a la Diada de Festa Major, on la cita amb els Minyons de Terrassa, els Castellers de Terrassa i la Colla Vella dels Xiquets de Valls va portar els castells de gamma extra. Un 2 de 9 amb folre i manilles dels Minyons va brillar a la matinal del raval. 

Un gran pati d’esbarjo familiar

En clau esportiva, la Cursa-Caminada de dissabte va reunir nombrosos participants, i l’atleta Bru Roset va tornar a guanyar la cursa. Mentrestant, la Festa Major Familiar va convertir el parc de Vallparadís en un oasi de diversió amb tallers, jocs d’aigua i espectacles com el “Circ Cabaret Armando Rissotto” o “Hohihu”, que van fer les delícies dels més petits. 

Els dies d’eufòria a Terrassa s’acabaran amb un contratemps que es veia venir en les últimes hores: el tradicional castell de focs s’ha suspès per l’alt risc d’incendi. Els terrassencs es queden sense el plat fort del comiat, però és per causa de força major i l’espectacle es traslladarà al novembre, coincidint amb l’homenatge a Jan Grau. Sí que es mantindran les havaneres i el rom cremat amb els Mariners de la Riera a la plaça de Lluís Companys, que avançaran el seu inici a dimecres a les 22.30 hores. 

Motxilles inclusives i Punt Lila i+

La Festa Major ha tornat a destacar per la seva aposta per la inclusió a través de serveis ja plenament consolidats. És el cas de les motxilles de bucle magnètic per promoure l’accessibilitat auditiva, que funcionen connectades a un sistema de transmissió d’àudio i vibren al ritme de la música. Aquest recurs s’ha mantingut operatiu al costat d’un altre espai imprescindible com el Punt Lila i+, reafirmant el compromís de la ciutat per unes festes pensades per a tota la ciutadania i actives en la lluita contra les violències masclistes i LGTB-fòbiques.

Escenaris amb identitat pròpia

Encara sense totes les dades d’assistència, la Festa Major ha deixat clar que el mapa sonor funciona. L’Escenari Vela, al parc de Vallparadís, es reafirma com el recinte idoni per absorbir els concerts més multitudinaris i adreçats al públic jove. Mentrestant, la plaça Nova manté el seu caràcter festiu al cor de Terrassa, triomfant amb ritmes reivindicatius com els de Macaco, i l’Espai Vapor continua sent un autèntic festival indie gràcies a bandes com The Pains of Being Pure at Heart. L’Espai La Taifa, per la seva banda, brilla sense descans com el reducte de la cultura més propera. Allà, la glosa i el folk són marca de la casa.