Mercè Burgués és neta de l’enginyer elèctric Francesc Gratacós que va estudiar entre els anys 1917 i 1921 a l’Escola Superior de Indústries de Terrassa (sic), actualment l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (Eseiaat) de la Universitat Politècnica de Catalunya – Barcelona Tech (UPC) Mercè Burgués ha trobat per casualitat a casa del seu avi una joia històrica. Es tracta de l’orla universitària de l’Eseiaat més antiga que es conserva i una de les més antigues de Catalunya i Espanya. Mercè Burgués n’ha fet donació a aquest centre centenari de la UPC.
Una fuita d’aigua al pis del carrer Numància de la família Gratacós va ser la causa per la que Mercè Burgés Gratacós va haver d’obrir l’altell del pis, on va viure l’avi els últims anys, per buidar-lo i poder realitzar la reparació. En treure varis objectes va aparèixer una mena de cartró gran embolicat, de gairebé un metre d’ample. El va obrir i va veure que es tractava de quelcom especial, una antiga orla universitària, l’orla de graduació del seu avi que va estudiar enginyeria elèctrica entre els anys 1917 i 1021 a la que llavors s’anomenava Escola Superior de Industrias de Tarrasa (sic), actualment l’Eseiaat de la UPC.
- Orla universitària de la promoció 1917-1921 de l’Escola Superior de Industrias de Tarrassa
- Eseiaat
L’orla, realitzada per l’estudi de fotografia “Baró” i el dissenyador Enrique Mas, està encapçalada amb el títol en lletres majúscules cursives “Escola Superior de Industrias de Tarrassa, año 1917-1921”. A la part superior es poden veure les fotografies circulars dels 15 professors de la promoció, presidits a la part central pel Director de l’Escola, Josep Baltà.
A sota de la fotografia del director, protagonitzant tot l’espai, podem veure una figura femenina, probablement Atenea, deessa de la Indústria, escoltada per quatre angelots, que volen sobre la imatge de la façana de l’Escola i els símbols de totes les branques industrials. Al costat esquerre de l’orla hi ha l’escut d’armes de la monarquia espanyola i a la dreta el de Catalunya
Envoltant Atenea veiem els 33 graduats, amb els seus noms i cognoms, de la promoció 1917-1921 en enginyeries química, mecànica, tèxtil i elèctrica. A la part inferior esquerra veiem la fotografia del conserge, sense nom. La imatge fotogràfic del jove Francesc Gratacós es troba a la part més inferior. Mercè Burgués ens explica que “l’orla estava una mica mullada per la part de baix, justament per on està la fotografia i el nom del meu avi i per això vaig haver de restaurar-la com vaig poder”.
- Detall de l’orla amb la fotografía del llavors recent graduat en enginyeria elècrica Francesc Gratacós
- Eseiaat
La neta d’en Gratacós ens continua explicant que el seu avi va néixer a Barcelona el 7 de juny de 1903 i va morir el 20 de setembre de 1975. Va començar a estudiar enginyeria elèctrica amb 18 anys. “L’avi va poder estudiar amb molt de sacrificis per part dels seus pares perquè eren de família treballadora i llavors només estudiaven a la universitat la gent que tenia possibles, de manera que trobar-me amb l’orla és com fer justícia a la seva memòria i als esforços que va fer per ser enginyer” assegura la Mercè.
La trajectòria professional de Francesc Gratacós va ser molt sòlida des dels inicis. Va treballar duran més de 40 anys a l’empresa Fuerzas Eléctricas de Cataluña S.A. (FECSA) en llocs de responsabilitat, “molt respectat i molt estimat pels seus companys i treballadors” assenyala la seva neta.
Potser el treball que mes li crida l’atenció a la Mercè i recorda parlar a la família és la seva participació a l’equip d’enginyers que van construir les Fonts màgiques de Montjuic, un projecte dirigit per Carles Buïgas.
Francesc Gratacós va contraure matrimoni l’any 1931 amb Josefina Comas Corominas i varen viure al carrer Mallorca de Barcelona on van tenir dues filles. Cap de les descendents de Francesc Gratacós va estudiar enginyeria, un fet normal a l’època. Tot i així, segons recorda Mercè Burgués “elles van realitzar els seus estudis a l’escola Industrial de Barcelona. La Maria Mercè, va cursar estudis de química i va treballar a l’empresa Bayer; la Magda va estudiar delineació i va treballar a un estudi d’arquitectura”.
Per a la Mercè trobar l’orla universitària del seu avi ha estat un esdeveniment molt emotiu, i és que “quan vaig trobar l’orla em va semblar un petit tresor; volia que es valores i tingues un lloc, i de seguida vaig buscar informació de la UPC a de Terrassa, on el meu avi Francesc va cursar els estudis. Em vaig posar en contacte amb la direcció i em van acollir i acceptar molt gratament l’orla. Estic molt contenta de que d’aquesta manera es preservi la memòria del meu avi, i del seu pas tant meritori per les seves aules” conclou Burgués.
Francesc Gratacós es va jubilar al juliol de 1968 desprès de prop de 50 anys exercint d’enginyer elèctric. La seva neta conserva tota la documentació relacionada amb la trajectòria professional de l’avi, i també l’homenatge que li van retre els seus companys de FECSA en forma de poema escrit en català l’1 de juny de 1968. La cinquena i última estrofa diu així:
I pot tenir la certesa
que encara que jubilat,
mantindrem l’antorxa (sic) encesa
pel company que ens ha deixat,
desitjant que el NOU CAMI (sic)
sigui llarg, feliç grat
al Sr. FRANCESC GRATACÓS MARTÍ (sic)
