Davant la pitjor catàstrofe humanitària de l'any a Veneçuela, la solidaritat i l'experiència de Terrassa es mobilitzen sobre el terreny. El bomber terrassenc Xavier Casas és un dels 15 membres del cos de Bombers de la Generalitat que s'ha desplaçat d'urgència cap a Madrid per volar, aquest dissabte al matí, rumb al país americà. Formaran part del contingent internacional d'ajuda humanitària per donar resposta als destructius sismes registrats aquesta setmana.
L'equip català no és un grup qualsevol: és l'únic acreditat per la Unió Europea per a aquesta missió, juntament amb un equip d'Itàlia. El passat mes de gener, els Bombers de la Generalitat van obtenir la certificació STRAC (Structural Assessment Capacity), esdevenint el primer cos de bombers de l'Estat i el segon d'Europa capaç de formar part d'aquests operatius internacionals d'emergència.
Especialistes a avaluar el perill sota la runa
La funció del grup és altament especialitzada i de caràcter crític durant les primeres hores posteriors al desastre. "Som un grup que bàsicament el que fem és valorar les estructures col·lapsades", explica el terrassenc Xavier Casas en declaracions al Diari de Terrassa. La seva feina serveix tant per guiar els equips USAR (unitats d'elit de recerca i rescat urbà, coordinades a Catalunya pel GRAE i el SEM), que fan les perforacions per buscar persones atrapades, com per al mateix país afectat. "Els podem dir quines afectacions tenen, quina part d'habitatges estan afectats, si un edifici corre molt perill o quines són les zones precàries", detalla.
L'expedició compta amb un líder, un cap de suport, personal logístic —l'equip on està integrat Casas— i una infermera de suport sanitari. L'activació es va fer de forma fulminant dijous a través de Protecció Civil Europea. Des d'aleshores, les hores han estat frenètiques: "Ahir vam estar treballant fins a les 5 del matí preparant totes les caixes, i ara ja sortim cap a Madrid per dormir a l'aeroport de Torrejón de Ardoz".
Rumb a un escenari imprevisible
A hores d'ara, l'equip encara no sap exactament a quina ciutat o regió serà destinat, ja que l'aeroport del país està tancat als vols regulats i la situació canvia minut a minut. "Fins que no arribem allà no ho sabrem. Quan aterres et donen un punt o una zona específica on treballar", afirma Casas.
Davant d'un territori col·lapsat pel sisme, el grup s'ha preparat per a l'autonomia absoluta sobre el terreny per un període inicial d'entre 7 i 10 dies: "Portem el nostre menjar i aigua, i dormirem en tendes de campanya per no molestar l'organisme del país".
Casas reconeix la dificultat d'un escenari on la informació arriba amb comptagotes: "En el món de les emergències a escala mundial no hi ha tanta certesa perquè tot és molt dinàmic. De fet, el país que ha sofert aquest col·lapse no té informació, està totalment col·lapsat. Anem a ajudar-los, però el caos només s'arregla amb el temps i posant de mica en mica ordre". L'èxit de la missió dependrà d'una de les principals virtuts d'aquest cos d'elit: "El nostre poder d'adaptació a un medi totalment desconegut".
