Ha estat un dels temes de la setmana. Fa ja quatre dies que van sortir les qualificacions de les PAU d’enguany i, des d’aleshores, una paraula ha ressonat per sobre la resta: les matemàtiques. Els mateixos estudiants ja ho advertien en calent tot just sortir de les proves, i una vegada obtinguts els resultats, refermen la seva postura: consideren que l’examen de matemàtiques era massa exigent i extens.
Una valoració que concorda amb la nota mitjana de Catalunya en aquesta prova, que va ser de 4,18, essent l’única matèria suspesa en la convocatòria ordinària. Aquesta nota és la més baixa en com a mínim una dècada, i se situa dos punts per sota del 6,12 de mitjana de l’any passat. Aquesta situació ha fet saltar alarmes, perquè contrasta amb la resta d’assignatures. En línies generals, el 95,68% dels alumnes han aprovat les proves, superant el 94,97% de l’any anterior. La nota mitjana ha estat un 6,403, pràcticament igual que l’any passat (6,440).
Mentre en la gran majoria de les proves les notes mitjanes s’han mantingut en un marge de 0,2 amunt i avall -fins i tot, amb pujades més considerables a les Llengües Catalana i Castellana-, Matemàtiques ressalta negativament per sobre de totes. Només en el cas d’Història hi ha una caiguda significativa de la mitjana, passant d’un 6,95 al 2025, a un 6,47 d’enguany. Però res comparat a la davallada de gairebé 2 punts de les Matemàtiques.
Què diu el professorat?
Evidentment, les queixes de l’alumnat han ressonat amb força aquests dies per dos motius: la complexitat dels exercicis de la prova i la seva extensió total. I, com no podia ser d’altra manera, els primers a qui han acudit els estudiants són els seus propis professors de Matemàtiques. “És un examen que hauríem de tenir com a objectiu per a que superin amb garanties els nostres alumnes. Però avui dia no tenim aquestes garanties”, explica, tot just després de respondre els exercicis de la mateixa prova el professor del Sagrat Cor de Jesús, Jaime Oliva. Sobre el contingut de l’examen, diu, “és correcte. No pot haver-hi gaires queixes de contingut”.
Segons ell, l’arrel del problema no es troba en el mateix batxillerat, sinó que ve de la preparació de secundària: “Els alumnes no arriben a batxillerat amb prou maduresa per a afrontar certs exercicis on han d’improvisar una mica i anar més enllà. És com si comencéssim el batxillerat unes passes més enrere del que ho fèiem ara fa uns cursos”. Ara bé, Oliva sí que considera que la durada de la prova podia suposar un problema. “Penso que els alumnes tenen dret a queixar-se. La durada de l’examen va ser una passada. Al primer exercici, per exemple, tenies tres integrals que ja ocupava cert temps desenvolupar-les”.
També coincideix a assenyalar l’extensió sobre la dificultat com a principal problema de la prova el professor de l’Institut Ègara, Roberto Morales: “No crec que sigui una dificultat superior a altres anys. Era excessivament llarg, molt llarg de fer en conjunt i massa creatiu”. Al seu parer, tampoc es podia fer res respecte a la preparació. “Podem formar els alumnes coneixent el nivell amb el qual arriben a batxillerat, sabent que alguna part de l’examen pot ser tècnica. Però quan ha estat d’interpretació, s’ha vist que no han arribat”.
A tot això, Morales hi afegeix que l’any 2022, el currículum de Matemàtiques de batxillerat “va quedar reduït a tres hores setmanals, però a sobre, ens van afegir un bloc al temari: la probabilitat. Fem més temes en menys hores”. Un fet rellevant amb el qual coincideix Jaime Oliva, i hi suma les condicions per desenvolupar la classe: “A la secundària, sovint, no es donen les condicions correctes per a dur a terme el temari: hi ha molta diversitat, hi ha dislèxia, hi ha TDAH... Llavors, tot ho hem de fer bé al batxillerat. I sovint no arribem”.
Quins exercicis han estat polèmics?
Concretant, els dos professors destaquen alguns dels punts susceptibles de generar dubtes entre l’alumnat. Roberto Morales apunta a la primera pregunta de l’examen on, diu, “és contingut de primer de batxillerat, la funció a trossos no es treballa gaire a segon. Si el contingut no es treballa junt, no està ben estipulat”.
En línia similar va Jaime Oliva, però ell ho apunta més com “exercicis trampa”: “L’exercici de probabilitat podia tenir certa ambigüitat. Per començar el problema, s’havia d’aplicar una simple regla de tres. De vegades, ens preparem per tasques molt més difícils, i no caiem en la facilitat d’algunes altres”. I conclou admetent que “si no completaven aquest primer apartat, el següent era pràcticament impossible de resoldre sense el primer”.
