La imatge ens mostra una vista panoràmica del torrent de Vallparadís, amb el Pla de la Quadra de Vallparadís a primer terme i, més al fons, el Pla de cal Guardiola. Aquest conjunt presenta un petit resum de la rica història i la transformació de la ciutat, i fusiona el seu passat industrial, el seu patrimoni medieval i el seu entorn natural.
En primer pla s’estenen els horts urbans i la vegetació frondosa del Pla de la Quadra i, per extensió, de tot el parc de Vallparadís. Aquests camps ja eren conreats per la gent del Castell dels Terrassa, pels monjos cartoixans, i posteriorment pels habitants de les cases del Sot del Pi.
En el pla central s’aixeca un icònic exemple del patrimoni industrial de Terrassa: l’antiga fàbrica de tints Montset i Guardiola. Aquesta estructura, juntament amb els seus edificis annexos, és un poderós recordatori del passat tèxtil que va definir l’economia i el paisatge urbà de la ciutat. Josep Guardiola i Guix va fundar una petita tintoreria cap a l’any 1840 que esdevindria Montset i Guardiola i, ja en ple segle XX, com a Tintes y Acabados Guardiola SA, empresa que tancaria l’any 1980.
A principis dels anys noranta del segle XX, la Mútua va adquirir la fàbrica Guardiola i va construir un nou edifici de serveis sociosanitaris, reproduint en una altra situació una nau modernista que l’any 1906 l’arquitecte Lluís Muncunill i Parellada va dissenyar per albergar-hi les barques de tint. Aquesta reproducció, obra de l’arquitecte Cesc Duran, destaca per l’ús magistral del maó vist i la volta catalana, trets distintius del geni de Muncunill, que juntament amb la xemeneia, d’una alçària de 45 metres, són els únics elements que avui es conserven i que podem contemplar si, des del carrer de Sant Antoni, accedim a la plaça de la Quadra de Vallparadís.
En preparar els fonaments per al nou edifici sociosanitari de Cal Guardiola, varen aparèixer els vestigis paleontològics de flora i fauna més antics de l’actual terme municipal de Terrassa, datats de fa gairebé un milió d’anys, al plistocè inferior.
Al fons, enfilat en un turó, contemplem el nucli històric de l’antic poble de Sant Pere, abraçat a l’esquerra pel torrent de les Bruixes o de Sant Pere i a la dreta pel torrent Monner. Hi destaca el conjunt monumental de les Esglésies de Sant Pere, un tresor arquitectònic que inclou estils visigòtics i romànics i que és el bressol històric i espiritual de Terrassa. Com a teló de fons, el perfil de les muntanyes, part del parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, emmarca l’escena i recorda la ubicació privilegiada de la ciutat.
En resum, el magnífic dibuix d’en Robert Cabeza ofereix una síntesi visual de Terrassa: una ciutat en què conviuen harmònicament l’espai verd del parc de Vallparadís, la imponent herència de la revolució industrial i les arrels històriques de les Esglésies de Sant Pere. El parc de Vallparadís és el gran pulmó verd de Terrassa i un dels parcs urbans més grans de Catalunya. La seva història està íntimament lligada a la dels torrents que el formen (Vallparadís, Monner i de les Ànimes) i ha estat un lloc clau per a la ciutat des de l’antiguitat.
Avui, aquest espai ha transcendit la seva naturalesa geogràfica per esdevenir el principal nexe d’unió social de la ciutat, i transforma el que antigament era una barrera natural en el punt de trobada en què conflueixen tots els barris i la ciutadania.
- Vallparadís
- Nebridi Aróztegui
