Terrassa fa un pas per a la projecció cultural i patrimonial d’un dels seus espais més emblemàtics de la ciutat, la Seu d’Ègara, amb la presentació del projecte del seu futur Centre d’Interpretació i Visitants. Aquest equipament pretén millorar l’experiència dels visitants, posar en valor el conjunt monumental i consolidar la candidatura perquè la Seu sigui declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO, i alhora, situar-lo en el mapa internacional del patrimoni.
El projecte transformarà la popular i antigament coneguda Casa de les Tisores o Cal Vila, un edifici històric del 1880 de la plaça del Rector Homs amb el carrer Major de Sant Pere, que serà ara en un equipament contemporani. El futur centre ocuparà un antic casal de tipologia “doble cos” i tindrà uns 685 metres quadrats distribuïts en tres plantes. L’accés principal es farà des de la plaça del Rector Homs, que es convertirà en el gran vestíbul d’entrada al conjunt monumental. “L’objectiu és que la plaça formi part de l’experiència de visita, actuant de rebuda de tots aquests visitants de la Seu d’Ègara”, ha explicat l’arquitecta municipal del projecte, Carlota De la Presa.
L’equipament inclourà recepció, botiga, cafeteria, sala d’actes i un jardí obert a la ciutat, així com dues sales d’exposició amb peces arqueològiques i artístiques vinculades a la Seu d’Ègara. També hi haurà un espai pedagògic pensat per a escoles i grups. Un dels elements destacats serà la recuperació d’un arc original de l’edifici, que marcarà l’entrada principal, així com la integració d’un ascensor per garantir l’accessibilitat a totes les plantes.
Un moviment estratègic
L’alcalde, Jordi Ballart, ha emmarcat la iniciativa dins l’objectiu de ciutat: “És una peça clau i estratègica per obrir la Seu d’Ègara al món a través de la UNESCO”, ha afirmat. En aquest sentit, ha remarcat que el nou centre ha de contribuir a “explicar millor la nostra història i posar en valor les singularitats d’aquest conjunt excepcional”.
Actualment, Terrassa rep més de 200.000 visitants anuals, amb prop de 97.000 pernoctacions, unes xifres que, segons l’alcalde, reflecteixen un model de turisme cultural en creixement. Tot i això, reconeix que “la Seu d’Ègara encara està per sota de les seves possibilitats” i que el nou equipament ha de servir per incrementar-ne el coneixement i l’atractiu, tant en l’àmbit nacional com internacional.
El projecte també s’inscriu en el camí, exigent i a llarg termini, cap al reconeixement de la UNESCO. “El títol és molt difícil d’aconseguir. El camí és dur i les exigències són molt altes”, ha advertit Ballart, que ha insistit en la necessitat de construir una candidatura “sòlida i indiscutible”.
Per la seva banda, el bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, ha posat l’accent en la importància de la col·laboració institucional: “És el primer pas d’un camí que no serà curt, però és important per a la promoció d’aquest conjunt, no només a la ciutat sinó més enllà”. Cristau ha destacat també les sinergies entre administracions i entitats per fer realitat el projecte.
Calendari i inversió
El projecte es troba actualment en fase de redacció, amb la previsió de licitar les obres el 2027. Si es compleixen els terminis, el consistori apunta que els treballs podrien començar el 2028 i finalitzar entre finals d’aquell any i principis del 2029. El cost estimat se situa en un ventall entre 1,8 i 2 milions d’euros.
Amb aquest nou equipament, Terrassa vol reforçar el relat històric de la Seu d’Ègara, especialment posant en valor les seves pintures murals i el seu paper en l’antiguitat tardana i l’expansió del cristianisme a Europa. En paraules de l’alcalde, es tracta no només d’un projecte urbanístic o turístic, sinó d’un objectiu compartit: “Volem posar aquest conjunt monumental al nivell que es mereix i fer-lo accessible a tothom, accentuant la seva singularitat i universalitat”.
