L’evolució digital i l’auge de les xarxes socials propicia un panorama perillós i inimaginable anys enrere, com és que infants d’entre 8 i 12 anys siguin potencials víctimes de violència sexual digital, o “grooming”. Aquest concepte fa referència al ciberassetjament que pot patir una persona menor de 16 anys amb la finalitat d’obtenir imatges d’índole sexual o, fins i tot, concretar una trobada per consumar-ne l’acte.
“A dia d’avui, és un degoteig constant, i les víctimes cada cop són més petites. Per tant, no sé si les noves generacions estan preparades. Les dades em diuen que no”, confessava la Sergenta de l’Àrea Central de Cibercrim dels Mossos d’Esquadra, Virgínia López. Entre aquestes edats és quan l’infant pot mostrar-se més vulnerable perquè encara estan a l’inici de la fase del desenvolupament de la sexualitat.
Per aquest motiu, la 5a Jornada de sensibilització contra l’assetjament escolar organitzada ahir per la Unitat de Relacions i Mediació amb la Comunitat de la Policia Municipal (URMEC), va girar al voltant del nom “La violència sexual digital en la infància i l’adolescència”. Quatre ponències de diferents especialistes van acostar i formar sobre el tema a més de 150 educadors, membres de cossos de seguretat i, per sobre de tot, pares i mares, davant d’unes circumstàncies que sovint es poden plantejar desconegudes.
Diverses vies al grooming
El més fàcil seria pensar que aquest ciberassetjament sexual es focalitza a les xarxes socials per la seva facilitat de creació de perfils i localització d’usuaris. Realment, és així, però Virgínia López també va fer èmfasi en altres vies quotidianes com els videojocs: “és una nova plataforma de captació de menors, però l’edat és significativament més baixa que els menors de les xarxes socials. Hi ha una manipulació a través de recompenses pròpies del joc, per les quals s’hi pot arribar a comercialitzar el cos del menor a canvi d’aquestes recompenses”, avisava la Sergenta.
I és que, majoritàriament, els groomers es mouen creant un vincle de confiança amb el menor, primer de tot. Molts infants cauen en seduccions a causa de l’admiració, enamorament o adulació que desperten entorn a figures majors, siguin reals o no, com ara entrenadors de futbol o mànagers de models -dos dels perfils més habitualment suplantats-.
Més tard, tantegen aquesta confiança advertint o aïllant la relació amb l’infant, amb paraules com “millor que quedi entre nosaltres”, per després entrar a les fases de desinhibició i finalment peticions de caràcter sexual.
Evitar-ne la normalització
La jornada també va servir per posar el focus o alertar dels casos en els quals aquest grooming conviu amb els infants. “No pot ser que nois i noies estiguin assumint el que pot arribar a ser prostitució com actes normals, intercanviant favors o continguts sexuals per premis o crèdits online”, apuntava el psicòleg clínic Francisco Villar. “Mentre hi hagi models erronis, com l’exposició prematura a la pornografia o la sexualització a la música, hi haurà casos així”, denunciava per part seva, Virgínia López.
- La 5a Jornada de sensibilització contra l’assetjament escolar s`ha dedicat a “La violència sexual digital en la infància i l’adolescència”. En imatge, la ponència de Francisco Villar: “Factors protectors”
- Nebridi Aróztegui
Cada vegada existeixen més infants o joves que són víctimes sense adonar-se’n perquè “tenen la incapacitat de projectar-se pel futur i les conseqüències del que s’estàs fent. No perquè estigui malament; és un procés maduratiu, un nano de 13 anys no és un adult”, afegia Villar.
Villar és partidari de fer un acompanyament als infants durant l’aprenentatge, actuant del que anomena “punt segur”, però també apel·la a la resiliència i l’antifragilitat. “El terme antifràgil fa referència a aquelles coses que necessiten caure per fer-se més fortes. Posar problemes controlats als nanos, de vegades, pot arribar a ser beneficiós. Si som pares perfectes, no els va del tot bé. Han de trobar problemes que suposin ritus d’iniciació, sempre tenint en compte cert control mesurat”.
El perfil de groomer també pot ser menor d’edat
El prototip de groomer acostuma a ser una persona jove, perquè coneix el medi d’actuació, siguin els videojocs o les diferents plataformes. De fet, sol ser un usuari que abraça les xarxes socials, entenent-ne el seu funcionament, tot i no ser-ne experts.
“En els darrers anys, hem observat un augment significatiu dels casos on l’autor és menor d’edat. En aquestes situacions, el menor pot arribar a ser més cruel, perquè acostuma a complir amb les seves amenaces per obtenir el que busca, ja que en desconeix les conseqüències” afirma la Sergenta Virgínia López, fent referència a amenaces com les de publicar fotos íntimes en cas de rebre negatives. De fet, moltes vegades, aquests menors poden ser víctimes i ators simultàniament.
Pel que fa al perfil de la víctima, es resumeix bàsicament a qualsevol menor amb accés a internet. Segons dades de Save The Children, predomina mínimament la figura de les nenes amb un 57,4% del total, tot i que es manté molt ajustat. El que la URMEC alerta és que no hi té rellevància el nivell socioeconòmic, cultural o d’estructura de la família. El principal conflicte rau en la fase de desenvolupament de la víctima.
