El barri de Ca n'Anglada es va bolcar aquest dijous amb la selecció marroquina en un dels partits més transcendents de la seva història. El Marroc ha fet vibrar els ciutadans del barri durant tot aquest Mundial dels Estats Units, Canadà i Mèxic, i esperaven repetir la gesta de la passada Copa del Món, en què els Lleons de l'Atlas van arribar a semifinals, Tot i això, no va poder ser, i els marroquins van ser eliminats després de cauré contra la selecció francesa per 2 a 0.
El combinat nord-africà disputava uns nous quarts de final mundialistes davant França, el botxí que li havia barrat el pas cap a la final a Qatar 2022. I als carrers de Terrassa, abans del matx, hi havia esperança i ganes de revenja per vèncer la seva nèmesi i trepitjar unes semifinals de la Copa del Món per segona vegada a la seva història. "Serà un partit difícil, però guanyarem amb un gol a l'últim minut", comentava en Fahd, mentre Ibrahim tenia més dubtes dient que "empataran però guanyarà el Marroc a penals". La sensació, però, era d'optimisme, com el seu company Mohamed assenyalava: "Des del Mundial de Qatar 2022 hem millorat molt. Ara ja podem guanyar a França".
El sentiment cap a la selecció marroquina arrelava a tothom. El carrer s'omplia de samarretes del combinat i nombroses banderes del país, dirigint-se cap a diversos dels bars, restaurants i establiments que oferien el partit. "Un resultat no defineix el que sentim pel Marroc, som guanyadors ja", argumentava Nisrine, ja que, segons comentava, "ens representa a molts de nosaltres perquè la gran majoria de jugadors són immigrants, i han triat jugar pel Marroc, tot i tenir oportunitat de representar altres països. Això és el que som nosaltres, sempre serem 'marhaba' (benvinguts)".
Ara bé, no tothom donava suport el Marroc. La Mamy és una jove franco-senegalesa que explicava que "al principi del Mundial anava amb Senegal, però com va perdre, ara vaig amb França". I, curiosament, va ser l'única persona que va encertar el resultat: "França guanyarà 2 a 0".
Tots els bars i restaurants del barri eren plens de gom a gom per gaudir d'una nit de futbol més que especial. El bar-cafeteria Lixus, a tocar la plaça de Ca n'Anglada, ja vibrava just abans del xiulet inicial, amb tothom a l'interior deixant-se les cordes vocals amb l'himne del Marroc. El duel va començar i, amb ell, els nervis sortien a flor de pell. França va sotmetre la selecció africana, que no va poder desplegar el seu joc pràcticament en cap tram dels 90 minuts. Qualsevol xoc o duel guanyat dels Lleons de l'Atlas era celebrat gairebé com un gol. Encara que, si en algun moment el barri va esclatar d'eufòria com si el partit ja fos seu, va ser amb l'aturada del penal de Yassine Bounou ni més ni menys que a Kylian Mbappé.
Per un instant, Ca n'Anglada creia fermament en la victòria del seu equip. "Per què no podem guanyar? Estem jugant onze contra onze. No tenim cap por!" exclamava en Youness, a la sortida del bar Fresh, al carrer de Sant Tomàs, tot just finalitzada la primera part.
Tot i això, a la segona part, el conjunt marroquí va rebre un cop de realitat. El domini francès va continuar fins que Mbappé va redimir-se de l'error del penal i va fer pujar al marcador un gran gol. Els ànims van decaure, però encara hi havia brots d'esperança. "Està molt complicat, hem de marcar com més aviat millor", se sentia des de l'interior del bar. Però cinc minuts després va arribar el segon cop. El gol d'Ousmane Dembélé es va viure com una autèntica daga al cor dels aficionats, fins al punt que el bar Fresh va quedar mig buit poc després.
Acabat el partit, es respirava frustració i tristesa. "No hem jugat tan bé com sabíem fer-ho. Ens ha faltat anar més cap amunt", lamentava en Fahd. Tot i això, també hi havia molta sensació d'orgull al darrere de l'enfadament post-partit, valorant el que havia assolit el Marroc durant tot el torneig. "França tenia molt bon equip, era complicat. Però estic feliç per la meva selecció, hem jugat bé i hem arribat a quarts de final", comentava en Yassine.
Així, els carrers de Ca n'Anglada van tornar a tenyir-se amb samarretes i banderes del Marroc. Aquesta vegada, però, eren riuades de gent que enfilava tranquil·lament cap a casa després que la seva selecció quedés eliminada. Ho feien, però, amb un orgull immens després de veure com la seva selecció competeix de tu a tu contra els millors.
