Què vas sentir quan va saber que eres l’escollit per llegir el pregó? Va ser una sorpresa. A Terrassa som 233.000 persones! La veritat és que he tingut molta sort, és un honor per a un terrassenc. Ja m’havien proposat com a capdidat, i després els companys del Porronet em van fer un capgròs, i hòstia, és molt xulo. Jo soc un tio de barri, de la meva gent. Ja ho veus: tinc molta gent que m’estima, i jo també els estimo. Però no m’ho esperava gens.
Per a una persona com tu que viu tan intensament la cultura popular i també la Festa Major, què significa ser pregoner? Mira, la Festa Major és allò que, quan camines, i segur que m’entendràs, no pots avançar perquè no pares de trobar gent que coneixes. Sempre veus algun amic, la família... Comença l’estiu, i aquesta sensació, per mi, és la Festa Major.
I a casa, què et van dir quan ho van saber? He de dir que vinc d’un moment una mica delicat. La meva mare va morir pocs dies després de saber que seria pregoner, la noticia li va fer molta il·lusió. Potser per això tinc ganes que sigui un pregó no crític, sinó ple d’amor, d’amistat i de coses boniques. Vull estar “a tope”. Quan m’ho van comunicar, vaig enviar un vídeo als meus perquè em sentia molt orgullós. Però resulta que feien la roda de premsa aquella tarda i encara no es podia dir (somriu).
T’han donat alguns consells? Sí, tothom em diu cosetes, i és molt xulo. Abans el pregoner era algú supermegafamós, i ara comencen a sortir pregoners de barri, l’Aniol, el Nebridi... i això és molt bonic, perquè som la gent que realment ho vivim i ens sentim molt orgullosos de Terrassa. Jo només tinc una bandera a la vida, i és la de la ciutat, penjada al meu balcó. Quan ve el meu cunyat, que és de Sabadell, li dic que és la més bonica. Aquesta rivalitat sana també ha de durar tota la vida.
S’emocionarà molta gent amb el teu pregó? Sí. És un dia molt especial per a mí. El 4 de juliol de 1994 van morir tres veïns del barri Ègara a l’incendi de Collbató. Un d’ells era monitor meu a l’esplai i els altres dos, amics. Vaig presentar-me per anar a ajudar i no em van deixar. Per això avui soc bomber. Crec que està clar a qui li he de dedicar el pregó. Soc una persona de sentiments, de viure molt a prop de la gent, i es notarà. Ep, que imposo perquè soc gran, però en realitat soc un osset.
Abans has dit que no volies ser crític, però el pregó ha de ser amb humor o sense? Sí, ha de tenir humor. Estem de festa major! Volia dir que no es basarà en la crítica sempre, però la crítica també pot ser divertida.
Què has anat pensant o preparant des que t’ho van dir? Des que l’alcalde em va trucar per dir-me que faria el pregó, he anat rumiant idees. És veritat que és un acte bastant protocol·lari, però el que sí que et puc dir és que serà força especial.
Ets l’ànima de la iniciativa “Els Bombers t’acompanyen a donar sang”, que significa per a tu? Molt orgull. Som una de les ciutats amb més donacions. Imagina’t muntar una campanya que arriba a tot Catalunya... és molt guapo!
Ets membre de l’Entitat Cultural El Porronet. Això és el millor.
I fas de fantasma de la mort a l’enterrament del Carnestoltes, vas estar al Bitxo del Torrent Mitger... D’on ve el teu amor per la cultura popular? El foc sempre m’ha agradat. Em van ensenyar a tirar piscu al centre excursionista, on vaig trobar el meu lloc com a jove que era castellanoparlant. També vaig estar a Balrogs, una colla de diables. Al Carnestoltes, la meva companya vam començar amb Rivers, i després a la Mascarada mitjançant el Porronet. Des del 2009 faig de mort, coneixent a tothom i movent-me cada cop més.
Es un mon cohesionat? Pensa que quan vam crear la campanya de donació de sang i vam proposar a les entitats de cultura popular que hi participessin, totes van dir que sí, castellers i la resta. Això, al final, et fa estimar aquesta gent! Quan vas allà, veus l’Antonio, la Maria... és molt guai, ells t’ajuden i tu els ajudes a ells.
El foc és el teu element preferit de la cultura popular. L’olor, la pólvora, aquelles guspires que cremen una miqueta però el just. El llençar foc per la boca, el fer episcopades, encendre una carretilla, el fer el boig. És un moment que et pots amagar darrere d’un maquillatge i deixar-te anar.
I posant-nos seriosos, què significa per tu ser bomber? Soc feliç, el cos de bombers és el cos on menys es plega.
Has representat Terrassa en competicions de rescat. En quatre anys vam ser el millor equip de Catalunya, d’Espanya, i els tercers del món a Florida.
