L’IRTA-CReSA ha trencat ha trencat el seu silenci després de setmanes treballant per pal·liar els efectes del brot de pesta porcina africana. El virus detectat a Collserola a finals de novembre no té el seu origen en el Centre de Recerca en Sanitat Animal de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries, malgrat que en un primer moment algunes hipòtesis apuntaven a les instal·lacions vallesanes. “Des de l’inici del brot, hi ha hagut dos impactes. Un operacional, havent d’assumir la gestió del brot, destinant professionals que feien altres tasques. En paral·lel, hem hagut de donar resposta als requeriments per la possibilitat que el virus sortís del centre. És una feina ingent que hem fet sense descans”, confessa Natàlia Majó, responsable del programa de Sanitat animal de l’IRTA-CReSA i professora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
En un comunicat, el primer des de l’esclat de la crisi sanitària, el centre s’empara en l’evidència científica: la seqüenciació genètica del patogen que ha infectat els animals trobats morts al medi natural s’ha contrastat amb l’ADN de les soques que s’utilitzen a les instal·lacions de bioseguretat de l’IRTA-CReSA i no coincideixen en cap cas. La conclusió interna reitera el veredicte de l’informe oficial sobre el brot, fet públic el 9 de febrer pel Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, que ratificava els resultats que el 30 de desembre ja va avançar la Generalitat arran de la seqüenciació encarregada en paral·lel a l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB). “Tot i que el risc zero no existeix, sabíem que era molt difícil que se’ns hagués escapat el virus a nosaltres”, avisa Majó.
Les últimes notícies han alleujat la institució. “Estem satisfets que s’hagi descartat aquesta hipòtesi i continuem treballant per contribuir a contenir el brot i aportar coneixement científic a la gestió d’aquesta crisi”, admet el director general de l’IRTA, Josep Usall. El responsable considera que els resultats d’aquest document i els de totes les auditories que han realitzat els diferents comitès investigadors “reafirmen l’elevat grau de bioseguretat, la professionalitat i la capacitat de treball del nostre centre”. A més, destaca “la integritat, el compromís i l’excel·lència dels més de 150 professionals que hi treballen” i agraeix “la seva feina impecable en unes setmanes complicades per a la nostra organització”.
- Una investigadora del centre vallesà IRTA-CReSA
Des del primer moment, reafirmen les veus, l’IRTA-CReSA ha estat a disposició de les autoritats per contribuir al control del brot i facilitar tota la informació que requerissin les investigacions. Quan van detectar els primers positius, abans que la resta d’actors es pronunciessin, van començar a revisar tots els protocols. “Ens hauria agradat que s’hagués confiat més en la nostra tasca”, sosté Majó. Els professionals treballen en la recollida i l’anàlisi de mostres i en la detecció de casos positius. S’han analitzat més d’un miler de mostres, de les quals 162 han resultat positives en PPA, i s’han incinerat divuit tones de carn relacionades amb el brot, les mateixes que normalment s’incineren en nou mesos. Treballen amb la previsió que la situació s’allargui “Sabem que seran anys”.
