Per a molts conductors, la C-1415a és una carretera “tranquil·la que s’ha de recórrer amb respecte”, mentre que, per a d’altres, fins i tot, és una via que “intentem evitar sempre que podem”. La infraestructura que uneix Castellar del Vallès amb Terrassa passant per Matadepera, on va morir un jove de 16 anys aquest diumenge passat, continua generant debat entre els seus usuaris per les corbes constants, els vorals inexistents en alguns trams i la convivència amb un elevat nombre de ciclistes, com apunten diversos castellarencs i sabadellencs. “És una carretera que no transmet seguretat”, assenyala Pau Matarín, que destaca la complexitat de què camions, vehicles i ciclistes comparteixin una via tan estreta.
La configuració de la carretera condiciona la manera com molts veïns es desplacen. La Neus, veïna de Castellar admet que, sempre que pot, evita aquesta carretera i prefereix arribar a Terrassa passant per Sabadell. “Força gent del meu entorn em diu que no hi passa gaire i a casa preferim no fer-la servir”, explica. Tot i això, hi ha usuaris que no la consideren especialment perillosa, però coincideixen que hi ha “marge de millora”.
El Toni Martínez, castellarenc, creu que el problema no és l’estat de l’asfalt, sinó la visibilitat d’alguns revolts i “el trànsit que es forma pels camions i ciclistes”. Per això, proposa “desbrossar la vegetació”, “instal·lar miralls” en alguns punts o, fins i tot, “un radar de tram per controlar la velocitat”.
En la mateixa línia de reivindicar millores, la Neus subratlla la manca d’alternatives per a la gent que no condueix: “Quan era petita hi havia connexió directa entre Castellar i Terrassa amb autobús, però va desaparèixer fa anys. Ara, si volem anar fins allà amb transport públic hem de passar per Sabadell”, agrega.
A banda de la manca de transport públic, una demanda històrica del territori, les característiques de la via no faciliten el moviment dels camions pesants i vehicles que necessiten passar per la via per anar a treballar o al metge. “L’he de fer servir de tres a cinc vegades a la setmana”, apunta Martínez. Aquesta realitat és compartida amb molts altres vallesans que, per motius laborals, principalment, fan servir l’eix de connexió per moure’s entre municipis.
De fet, un informe de l’associació Promoció del Transport Públic (PTP) conclou que una línia directa entre Castellar i Terrassa està “plenament justificada” pel volum de trànsit que registra diàriament la via i per la tipologia de desplaçaments entre dos municipis molt propers.
El regidor de Mobilitat de l’Ajuntament de Castellar del Vallès, Aleix Canalís, contextualitza la percepció d’alguns usuaris recordant que el traçat respon a l’orografia del terreny i que precisament la prohibició d’avançar en bona part del recorregut busca reduir el risc de patir un accident. “És una carretera sinuosa i cal respectar-la, però té les mesures de seguretat pertinents i no podem dir que està en mal estat”. A banda, explica que el consistori ja va traslladar diverses propostes de millora a la Generalitat de Catalunya -titular de la carretera- per aplicar durant les obres de reparació de la via, l’any 2021. “Algunes es van executar i altres, no”, afirma.
Ara fa cinc anys, l’executiu català va destinar 3,1 milions d’euros a millorar l’estat de la via i la seva seguretat. Segons fonts municipals, es van realitzar millores en el ferm, la senyalització, l’abalisament, el drenatge, les barreres de seguretat i les interseccions via amb la carretera de Matadepera i la carretera de Sant Llorenç Savall.
