L’amable pas d’un camp de terra a un amb gespa

És possible que les persones més joves no s’ho creguin, però soc testimoni i inclús he sigut protagonista: abans, la gran majoria de camps de futbol de la ciutat eren de terra. Sí, no hi havia gespa. Ni artificial ni natural. Eren altres èpoques i jugar a un d’aquests camps no sempre era fàcil i, a vegades, no et jugaves la vida, però sí que et buscaves alguna lesió o ferida. Caure en aquella superfície no era la millor idea. [bafg id="389113"] Fotos:Arxiu Diari de Terrassa i Lluís Clotet A la foto antiga podem contemplar com era el Municipal de Ca n’Anglada l’any 1993, on jugava i encara juga el San Cristóbal, si bé el terreny de joc actual no es pot comparar amb el de llavors. Tot ha canviat, fins i tot la vestimenta dels equips. Recordo molts partits quan l’equip era a la desapareguda Regional Preferent. Quan jugaven Berenguel, Haro, Dani Navarrete, Sergio Cano, Kiko, Hinojo, Rafa, Ocaña, Gustavo, Cárdenas i altres. Amb entrenadors com Pepe Delgado, Alberto Martín, Paco Recio, Dani Andreu o Quico Díaz. I, com passa en els clubs modestos i no tan modestos, sempre uns dirigents i col·laboradors que, en definitiva són els que fan que tot funcioni. Són molts records, com els tallats a la mitja part amb el Jordi Guillem, la rifa habitual, els sortejos o el bingo de la mitja part, que mai ens vam atrevir a jugar. Molts moments inoblidables.