La font que manté la seva posició tot i el pas dels anys

El nom d’un carrer, una plaça o una avinguda, pot dir molt. Una plaça com la que tractem avui, la del Treball, ja atorga unes connotacions concretes que fan pensar. Situada al barri de Ca n’Anglada, una zona que es pot considerar com un dels baluards de la lluita contra el dictador petitó, la seva denominació reflecteix una de les activitats de la vida que ocupa més hores i que té una vital importància per a tothom. Sense treball, les coses són més complicades, sempre que no es visqui de rendes. [bafg id="390968"] Fotos:Arxiu Diari de Terrassa / Alberto Tallón Treball és igual a esforç, en molts dels casos, si bé, en aquest cas, i molt possiblement, la referència a aquest mot sembla decantar-se més cap a treball com a eina i també com a valor de les persones. De sempre, hem après que el treball és un dels motors de les societats. I, sovint, moltes problemàtiques que es deriven del treball, passen a ser les més rellevants de les nostres vides. Centrant-nos en les imatges, que és el que toca, la font que veiem en les dues, la del passat i la del present, és l’eix que marca el panorama. Han desaparegut alguns bancs, els arbres ara són més formosos, però el que continua allà, sense variar, és la font. És cert que, a la fotografia actual contemplem una font castigada pel pas del temps i una mica espatllada. Però si fa la seva feina, tant s’hi val. És el que toca.