De zones amb poques vistes a vistes més amables

Si se’m permet, la fotografia de l’any 1983 em recorda a aquelles pel·lícules del gènere del western, on es veuen paisatges gairebé desèrtics, amb aquella mena de plantes que van rodant. És l’aspecte que, de primeres, pot semblar aquesta imatge dels blocs de Can Tusell de llavors. És evident que, contemplant la fotografia actual, de fa no moltes hores, l’escenari ha variat una mica, si bé, en definitiva, les construccions que veiem dels anys vuitanta, estaven ja força avançades, prop de la seva finalització. [bafg id="391992"] Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón L’augment de la ciutat en les últimes dècades ha estat una constant. Barris que tenien poca oferta, ara en tenen una mica més i, és d’esperar, amb el pas del temps encara en tondran una mica més. És just i necessari, que diuen. El creixement va lligat directament amb les millores, habitualment i, per tant, cal desitjar sempre que sigui així. Malgrat tot, el que importa és que la part que s’assembla a aquells pobles fantasmes dels films del gènere del western, ja no hi és. Ha quedat per a la història. Les millores, com dèiem, es fan notar i les vistes d’abans ja no tenen res a veure amb les d’ara. Segurament, les persones que van viure aquesta transformació són les que gaudiran més veient la imatge antiga, la que mostra uns blocs de pisos que estan a punt de la seva conclusió.