Si no quadren les fotos, no és culpa del fotògraf

La rambla d’Ègara ha canviat molt des de la dècada dels anys vuitanta, és un fet evident. I la part on, abans, hi havia l’estació dels Ferrocarrils Catalans, encara més. Podem comprovar-ho en la fotografia de fa uns anys, just quan s’estaven fent les obres de soterrament de la via del tren i la nova estació. Ha variat i molt aquell tros. [bafg id="395646"] Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui De fet, les dues imatges no quadren com els hi agrada als fotògrafs que les fan, el Nebridi i l’Alberto, a causa que, des de la perspectiva d’on es va fer l’antiga, ja no es pot. El motiu? Doncs perquè des d’on es va fer aquell any 1994, ara hi ha un edifici que ho impedeix. És a dir, no es poden fer o es poden intentar de fer calcades. La precisió, en el món de la fotografia, és una virtut i, en el món dels records, la virtut és recordar com era allò que ara ja no és com era allò. L’edifici que podem analitzar al fons, és el que un dia va ser l’Europrix, un gran magatzem, que ha experimentat també canvis substancials durant la seva existència. Ara, principalment com a edifici destinat a les oficines, també és un vell record pels que, alguna vegada, hi vam treballar. Aquells dies a les emissores Ràdio Terrassa-Radio Club 25, ja desaparegudes totes dues, on molts, vam aprendre moltes coses. La nostàlgia, a vegades, apareix quan menys ens ho esperem.