A voltes, el que sembla més nou és més antic

Un carrer en obres de millora o en el qual s’està arreglant o reparant qualsevol detall, és una de les fotos que apareixen amb certa assiduïtat a aquesta secció. Si el que es pretén és mostrar com ha mutat aquesta ciutat, és lògic, es miri per on es miri. Reflectir un tros de la població que ha variat bastant, és un signe de creixement, de progrés i del que es vulgui dir, sempre que, amb el pas del temps, la fotografia actual no reveli el contrari. No tot són flors i violes, mai. [bafg id="395749"] Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui Si examinem a consciència la foto antiga, feta l’any 1994, notarem que no feia gaire que s’havia construït. Veiem runes, sí, però la font en si, es mostra molt nova, de trinca com es diu. En canvi, si analitzem la imatge més nova, feta de fa pocs dies, comprovarem que la font demana, amb urgència, una mica d’afecte i, de passada, unes dosis del producte que sigui per estar més polida i amb una mica més de lluentor. La font, que és la del carrer del Cardaire, si un ve del carrer de Sant Pau o, directament, de la part de la Font Vella, demana alguna mena d’arranjament per estar més presentable. La inexorable màquina del temps, demana una mica de reparació. No sabem ni podem garantir que, de la font, encara hi ragi aigua. Possiblement, l’aigua que necessita, en aquests moments, no ha de rajar. Possiblement.