Publicat el 05 de maig de 2022 a les 20:38
En molt poques oportunitats o, més ben dit, mai, havíem analitzat en aquesta secció una part de la ciutat com la d’avui. Es tracta de les obres d’enllumenat del Cementiri Vell, de l’any 1988, si ens referim a la imatge del passat. En la fotografia de l’actualitat, el que podem contemplar és molta austeritat i poca cosa més. Per tant, el protagonisme l’ha d’adquirir la foto més antiga.
[bafg id="401720"]
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón
Si la mirem detalladament, ens pot semblar fins i tot un quadre, un d’aquells que es diuen de “natura morta”, amb objectes inanimats situats de manera coherent o no, però que estan allà, al bell mig de la pintura, sense mostrar res més que el que són, sense pretensions de cap mena. Quadres o obres que tenen el seu públic, però que en definitiva no reflecteixen més que el que es veu, coses sense ànima.
Pales, una escombra bastant (o totalment) tronada, galledes, restes de mosaic i cables configuren un horitzó que, de bucòlic, en té ben poc. És, més que res, una imatge urbana, amb punts de sordidesa, diria.
És una col·lecció d’objectes que ens mostren la ciutat nua i crua, els fonaments del que més tard serà, simplement, un tros de carrer sense molta personalitat, irreconeixible per a moltes persones, segurament. Sap greu per la foto actual, molt ben feta i tot això. No era el seu dia, disculpi’ns.
