Dels temps que l’oci era molt més senzill que ara

La Rambla d’Ègara, per la seva allargada, dona molt de joc. Ja hem parlat de diferents trossos i parts d’aquesta via principal de la ciutat i ara hi tornem per fer menció a la tranquil·litat que suposava poder fer un cafè o prendre una cervesa al bell mig de la Rambla, sense aglomeracions ni cotxes circulant ni autobusos passant a cada moment. [bafg id="402813"] Fotos: Antoni Germain-Arxiu Municipal i Nebridi Aróztegui Els temps canvien o estan canviant, ho deia Bob Dylan i era veritat i, en ple “déjà-vu”, em sembla que aquesta menció ja es va fer en una altra ocasió a aquest espai. Encara hi ha terrasses a aquesta zona, però no a tots llocs com sembla a la imatge de l’ahir, que és de l’any 1956. No podem perdre de vista que, al final de la fotografia, on ara hi ha blocs de pisos i locals comercials, abans hi havia l’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat. La majestuositat d’aquell edifici és complicat d’oblidar i, possiblement, va ser una llàstima que s’enderroqués en el seu dia. La Rambla d’Ègara continua sent l’artèria de la ciutat per excel·lència i, per molts canvis que hi hagi, manté la seva fesomia o gairebé tota la seva fesomia. Ja no hi ha opcions de prendre un cafè o beure un refresc en la part esquerra de les dues imatges. La fotografia del passat és el testimoni i prou d’altres èpoques sense televisió, on l’oci era tan senzill, que sembla mentida que existís.