Pendents del pendent d’un carrer que fa pendent

Molt bé podria ser un efecte visual, però, personalment, em fa l’efecte que el pendent que veiem a la fotografia d’ara, d’aquest 2022, és més pronunciat que el que podem contemplar a la imatge antiga, de trenta anys abans, de 1992, any de Jocs Olímpics, no d’Olimpíades, no confondre. [bafg id="407715"] Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Lluís Clotet  No seria d’estranyar que, en realitat, fos un efecte òptic, d’aquells que abans en dèiem que “la vista enganya”. I la pregunta seria, la vista enganya o és la perspectiva? Encetat el debat, passem a una altra qüestió que podem observar en l’habitual comparació entre les dues instantànies que, per qui no hi sàpiga, són d’una part del carrer de Gasòmetre. Un gasòmetre, si ho consultem on cal, és un “aparell per a mesurar el volum d’un gas”, definició que, si ens hi posem de manera seriosa, té molta lògica. Tanmateix, estàvem a una altra discussió que, ara, recuperem.   Volíem establir algunes de les diferències entre les dues fotos, ja que això del pendent podria ser una enganya de la vista, com hem comentat. Està clar que, a la imatge actual, veiem un entorn més ben arreglat. Els edificis de cada costat del carrer presenten una millor imatge, com succeeix gairebé sempre a aquesta secció, i el que és antic demostra la seva antiguitat i, el que és més modern, ens ensenya la seva modernitat. És, una mica, el de sempre.