Canvis petits que no modifiquen els espais

Per si no us situeu, us avanço que les imatges d’avui tenen una íntima relació amb el barri de Can Parellada. És el carrer d’Amèrica, just a la cantonada amb el de França. A la fotografia del passat, que és del mes d’octubre de 1988, veiem certes similituds amb el que podem observar a l’altra, a la d’ara, la feta fa gairebé res. Si es comparen les dues fotos, es comprova que hi ha escasses diferències. [bafg id="409818"] Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón És inevitable veure senyals del pas del temps, però possiblement són moltes menys de les que podríem esperar, tenint en compte que estem comparant dues imatges que tenen més de trenta anys de diferència. Trenta anys és molt de temps, sempre depenent de cadascú. Carlos Gardel, un mite del tango i un tòtem per als argentins, cantava que vint anys no és res i les seves raons tindria per establir-ho en aquest “Volver”, un dels més famosos d’aquest estil. Tornant a la ubicació que toca avui, reiterem que no hi ha un desajust tan enorme entre fotografia i fotografia. Està clar que, el fet que la més antiga sigui en blanc-i-negre, pot ajudar a distorsionar una mica la realitat. Els canvis que es van fer en el seu dia per remodelar aquest espai no van suposar que un paisatge renovat com hem pogut veure moltes vegades, amb edificis que van donar pas a places o, fins i tot, a avingudes. Canvis petits.