El que puja i l’Anita o la Turu, botigues de llegenda

Ara que l’actualitat parla de les reivindicacions dels veïns de dos dels carrers més transitats de la ciutat, és un bon moment per fer comparatives i comprovar que, realment, aquests dos carrers sempre han suportat una munió de vehicles important. [bafg id="417470"] Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Lluís Clotet Ens centrarem en un dels dos, el carrer d’Arquimedes, el que puja, un aclariment imprescindible, ja que, avui en dia, encara hi ha persones de la ciutat que ignoren quin és el que puja o el que baixa, que és el de Galileu. D’entrada, és molt poètic que carrers amb nom de persones antics rellevants per a la ciència estiguin a l’aparador per motius d’un invent que podríem dir, és més contemporani. A la imatge del passat, que és de l’any 1990, podem veure amb molts motius per sorprendre’ns que el carrer d’Arquimedes estava farcit de vehicles, amb alguns aparcats a les dues bandes i altres, també, a les voreres. Un autèntic caos. Actualment, per sort, no hi ha aquest caos panoràmic, però n’hi ha un altre, que és el que reivindiquen els veïns. La instantània ens mostra el tram entre els carrers de l’Infant Martí i el de Ramon Borrell. Per aquella zona, recordaran els veïns, hi havia dues botigues de queviures mítiques, ca l’Anita i ca la Turu. Més endavant, el que va ser durant molts anys la Llibreria Martínez. Comerços que ja formen part de la memòria.