Un rellotge i un xiprer com a símbols de l’evolució

Els fidels d’aquesta secció dins de la secció, recordaran que en l’edició d’ahir es va fer menció a un centre cívic de la ciutat i el fet inqüestionable que, comparant les dues imatges com es fa sempre, el paisatge no havia variat gaire, per no dir gens. [bafg id="418528"] Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón Doncs, en aquesta ocasió, és a dir, avui, passa una cosa bastant similar, que els canvis gairebé no es poden notar, Són molts dies amb fotografies que mostraven grans variacions, el que permet, per una vegada, afrontar dues seccions consecutives amb poques diferències entre les dues fotos. L’any 1990, com veiem a la instantània més antiga, l’Església de Sant Josep, al barri de Can Palet, emergia més o menys de la forma que emergeix ara, en ple any 2022. Tenia reixes i encara en té, Tenia un senyal de tràfic enganxat a la seva paret principal i encara el té. I té el seu campanar, amb una mena de parallamps a sobre, i encara el té. El que no tenia i ara sí que té, és un rellotge al campanar, un xiprer o similar que s’aixeca ben dret i ferm. La resta, com acostumen a assenyalar, detalls que no fan variar l’essència de l’edifici. No sempre canvien les construccions de les poblacions, o els carrers o les places. O els centres cívics. Canvien les persones, algunes per millorar i les altres no tant. I canvien i evolucionen les ciutats.