Quan s’anava a omplir el dipòsit i poc més

Tornem al carrer de Pardo Bazán. El vam contemplar des d’una part diferent i en aquest cas el podem observar en un punt bastant neuràlgic de la zona, la benzinera. Les dues fotografies, la vella, de l’any 1989, i la moderna, de fa uns pocs dies, demostren això, que per aquest tram hi passen sovint persones, gossos, vehicles i altres elements. [bafg id="420534"] Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Lluís Clotet Els canvis que podrem notar en ambdues instantànies seran els típics del pas dels anys i, on hi havia una entitat bancària, ara no hi ha res de res, a l’espera que algú llogui o compri el local. On hi ha la benzinera, hi ha la benzinera, segurament d’una altra marca, però benzinera, al cap i a la fi. I on hi ha cotxes o motos, hi ha cotxes o motos, més moderns, és lògic. El temps no només passa per a les persones o els gossos. També ho fa en automòbils o motocicletes. Alguns edificis també revelen que hi ha hagut alguns canvis, però en general, el carrer s’assembla al carrer i poca cosa més. Les benzineres de llavors, ho hem d’admetre, tenen poca semblança amb les actuals. En aquells temps, allà s’hi anava a omplir quan els dipòsits es buidaven o amenaçaven amb la temuda llum de reserva. Ara podem trobar un assortit de productes per menjar, beure, llegir o jugar. Són altres temps. Tot s’amplia, o gairebé tot. Cal adequar-se a les ofertes que tenim ara. És el progrés, diuen.