Signes de progrés, evolució o el que triï cadascú

Com està passant després de més de més de 350 edicions d’aquesta secció, com és lògic, es repeteixen ubicacions. Sempre, està clar, sense repetir la mateixa perspectiva, pel que fa a les dues fotografies. D’aquest carrer, el del Pare Llaurador, ja en vam fer un repàs, si bé, els més fidels, recordaran que el vam fer a la inversa d’avui. [bafg id="422020"] Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón No entrarem en termes tècnics ni informatius sobre qui fou aquest senyor a qui es va dedicar el carrer. Així, al bot, podem visionar que, en les dues instantànies, la de 1993 i la de 2022, el carrer llueix un empedrat. A la imatge actual, però, es veu un empedrat més fi, com més senyorial, mentre quer a la instantània antiga, l’empedrat ja evidencia el pas del temps i és carn de caigudes dels vianants que travessen el carrer, per culpa d’un ensopec traïdor i inesperat. També queda força clar que, en l’actualitat, només hi passa un vehicle per aquest carrer. A diferència d’abans, quan es podia aparcar i, a més, podien circular vehicles. Un dos per un claríssim que, avui en dia, és una quimera i un record molt allunyat del passat. Coses de fa molt de temps. Són les coses del progrés, com ja hem dit en centenars d’oportunitats. O de l’evolució, que potser és un terme que agrada més a segons quins col·lectius. O prosperitat, o el que sigui.