Un dibuix de pedra que resisteix els anys

Qui recordi a la vegada els anys del Mundial d’Argentina, la mort d’Alfred Hitchcock, la Recopa de Basilea o la victòria de Ronald Reagan a les eleccions a la presidència dels Estats Units i, a més, anés llavors a l’Escola Pia o tingués algun conegut allà, recordarà perfectament aquesta filera de motocicletes a davant de la paret de l’entrada principal a l’edifici. [bafg id="425303"] Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón És cert que els alumnes podien entrar les seves motos al recinte, però alguns les deixaven fora. Això, unit a altres persones que també les deixava a aquesta part, dissenyava una escena curiosa. La imatge més antiga és de 1993, és a dir, bastants anys després de les efemèrides que mencionaven a l’inici. Si observem la fotografia d’ara, comprovarem també que encara s’hi deixen motocicletes a aquesta part del carrer del Col·legi, si bé, queda molt patent que, en el passat, s’aparcaven diferent de l’actualitat. Possiblement, la configuració actual del carrer ho explicaria. La paret manté, podríem dir-ne, el mateix esvoranc, la qual cosa dona atributs emocionals. Que aquest mur continuï amb el mateix dibuix, la mateixa marca de pedra que fa una pila d’anys no deixa de ser, fins i tot, un pèl romàntic pels amants del passat o pels que enyoren temps antics que, en massa ocasions, van ser millors. I més profitosos, a sobre.