Popularitat barrejada amb senzillesa

És més que probable que el pont que es publica avui a aquesta secció i que tanca la sèrie, sigui un dels més famosos o populars de la ciutat. És el pont que suporta els trens de la RENFE que van circulant, amunt i avall, i que transporten a una pila de persones que necessiten desplaçar-se. Les dues imatges que el mostren, són bastant similars, amb els petits detalls de sempre que les diferencien. [bafg id="427919"] Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón A la instantània més antiga, que correspon a l’any 1991, veiem, com acostuma a ser assidu a aquest espai, un treballador que està arreglant una part del carrer, més en concret, la vorera, que segurament, en aquells dies, necessitava un rentatge de cara. Per sota el pont, com passava amb el pont d’ahir, hi passen cada dia una quantitat ingent de tot, cotxes, motos, camions, camionetes, bicicletes, patinets i, també, persones. És una altra de les artèries principals de la ciutat, la continuació de la Rambla d’Ègara per dalt i camí que condueix a altres poblacions. Es podria dir que aquest pont és com una mena de frontera o duana pels que hi circulen. També es podria dir que és el límit entre zones de la localitat o també es podria dir que és un senzill pont, sense més pretensions que ser això, un pont. Es podrien dir tantes coses que no cabrien en un text com aquest. Potser millor, no?