D’espais on amagar-se és una possibilitat real

No, la imatge més actual no és un un fotograma d’una pel·lícula ambientada a la guerra del Vietnam. La presència de plantes és vasta, sí, però no és la selva ni res que se li pugui aproximar. Les fotografies d’aquesta edició corresponen a l’avinguda de l’Abat Marcet i, comparades, deixen entreveure dos paisatges que poden considerar-se, en gran part, completament desiguals. [bafg id="438239"] Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui A la foto en blanc i negre, que es va fer l’any 1992, el panorama, cal admetre-ho, és molt més polit. La mostra de vegetació està molt més cuidada i presentable. És una imatge molt més idíl·lica, si es pot considerar com a tal una avinguda i prou. Una vegetació com aquesta permet el camuflatge o, simplement, amagar-se. Camuflar-se o amagar-se, per a què, exactament? No trobem resposta, però segur que, entre la població, hi ha a qui li agrada amagar-se, com per exemple els infants. Quan juguen, entra la possibilitat que ho facin a amagar-se i a trobar-se i, qui surt de l’amagatall, té moltes opcions de ser descobert. La d’estones passades jugant a amargar-se que hauran passat molts dels que estan llegint ara aquestes línies. És un joc senzill, econòmic i que pot fomentar algunes qualitats que ara no acabem d’endevinar. Amagar-se, a vegades, és començar a viure.