Les possibles parts crepusculars d’una rambla

L’estructura de l’edifici no ha canviat. Roman, majestuosa, com ho era ja en els seus primers dies de vida. Es pot comprovar observant les dues fotografies, la més vella, que data de l’any 1992, i la d’ara, feta fa no res. El que va ser concebut com el Centre Cultural, ara LaFACT Cultural, continua sent un dels equipaments més rellevants de la ciutat i situat a la part més crepuscular, podríem dir figuradament, de la rambla d’Ègara. Però, en certa part, ha experimentat uns canvis. [bafg id="438494"] Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui A la part esquerra queda patent que actualment hi ha un establiment de restauració. No hi era llavors, en aquells temps de Jocs Olímpics i d’excitació pàtria a la ciutat pel fet de ser subseu d’aquesta celebració esportiva tan magna. Només es veien un parell de bancs de pedra, amb pinta de ser més incòmodes que un estómac després de menjar dotze canelons per Sant Esteve. A la imatge actual, també podem contemplar la terrassa de l’establiment de restauració. Una terrassa sempre sembla aportar un nivell més alt, tot i que estigui en una zona, podríem dir-ne, crepuscular, d’una rambla. Sabíem, fins ara, que hi havia westerns crepusculars, animals crepusculars o, fins i tot, interruptors crepusculars. Tanmateix, ens havíem plantejat que existís una part crepuscular en una rambla?