Un fi de sèrie amb coloms de protagonistes

Acabem amb la petita sèrie de fotografies dedicades al parc de Sant Jordi, totes les antigues de l’any 1989, més en concret del mes de febrer, i totes les noves fetes fa escassos dies. Aquest espai dona molt de si, ja que és un equipament força extens i que compta amb racons de tota mena i colors. [bafg id="438961"] Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui No es pot dubtar de la seva singularitat i de totes les activitats que acull o que pot acollir. El patrimoni terrassenc, en aquest sentit, és molt ampli. I aquest parc, amb nom de sant amb història i tradició, inclou una sèrie d’elements que el converteixen en una ubicació diferent i atractiva. La font que presideix ambdues instantànies, ha experimentat un gran canvi i, de contenir aigua, ha passat a ser una mena de pou amb terra, per on circulen els coloms, suposem que buscant algun aliment. Perquè, algú ha vist mai un colom cercant alguna cosa que no siguin engrunes de pa o restes de qualsevol producte alimentari? Crec que podríem dir que no, que ningú no els ha vist mai en altres menesters. No brollava aigua de la font a la imatge més del passat. Era com un avançament de què li passaria amb el temps, que esdevindria una mena de cau de terra, per a gaudi de la col·lecció de coloms que acostumen a passejar per aquest parc i per tota la ciutat. Protagonisme indiscutible.