De secrets no revelats i altres disquisicions

Una mostra més que comerços de certa història de la ciutat, acaben desapareixent pel progrés o pels motius que no venen al cas i que, ho hem d’admetre, no sabem. Aquest tros del carrer de la Rutlla és molt semblant a una porta a ves a saber a quin món, màgic o, simplement, mundà, com ho som tots, de mundans. [bafg id="468419"] Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón És com una frontera, ves a saber cap on es dirigeix. Possiblement, és una apreciació molt personal i alguns dels lectors d’aquestes línies no estan d’acord i pensaran, què han escrit? Això, de porta al no-res no en té res. Què diuen d’un món màgic, si aquest carrer, més llarg que un dia de dejuni, és com molts d’altres? Avui, fatal..... No entrarem en més disquisicions. Cadascú interpreta les imatges com li ve de gust o com pot, perquè no sempre es pot. Sovint, no es pot. I no passa res. Dels records d’aquest carrer, n’hi ha un que es quedarà tancat a l’habitació dels secrets, tot i que algun amic dels vells temps, potser se’n recorda. Això dels records d’èpoques pretèrites està molt bé, especialment si no s’expliquen i es deixa als interlocutors amb la incògnita. Algú pensarà que, quina mala idea, això de no revelar anècdotes passades. Començàvem parlant de comerços que ja no hi són, com passa en la foto antiga, que ens mostra un forn dels mítics.