Pels qui els agrada la bona confitura

Continuant amb carrers petits i cèntrics, ens apropem a aquest carrer de Baix que, com es pot observar a la imatge del passat, que és de 1994, comparant-la amb la d’ara, va necessitar una remodelació. La instantània antiga ens mostra un bassal pronunciat que delata que, el dia en què es va fer o poc abans, havia caigut pluja. O potser no, potser l’aigua procedia d’una canonada avariada o ves a saber. [bafg id="469896"] Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón Ha canviat el carrer, si més no aquest tram. Però, fins i tot, la fotografia d’ara ens fa veure certa deixadesa, especialment a les parets. Els carrers de la zona centre d’aquesta mena, petits i estrets, no sempre tenen a molta gent passant. La gent prefereix vies àmplies, sembla ser. El nom de carrer de Baix no té més explicació que es tracta del carrer de sota la Plaça Vella. La seva vigència és des de l’època de la Terrassa medieval i no podia tenir un nom més gràfic. Posar noms com aquest als carrers és l’aposta més segura i fàcil. Posar carrer de Baix al carrer que està a baix és tan lògic que fa por i tot. No li posaran carrer de Dalt si està a sota, no calen més discussions. Aquest carrer és petit, ja ho hem dit abans. A sobre de baix, és petit, podríem dir fent una mica de broma. “Al pot petit hi ha la bona confitura” és una frase o dita que defensa les coses petites. Això pels qui els agrada la confitura.