Temps per a les privacions a les màquines

Tornem a una zona ben coneguda i ja tractada en diverses ocasions amb anterioritat. Aquest punt de la ciutat, que uneix la Rambla d’Ègara i el Portal de Sant Roc, ha experimentat unes transformacions certament rellevants, si bé, en cap moment, ha perdut la seva essència d’eix vertebrador de diferents opcions per on circular. [bafg id="471635"] Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui Ara hi passa poc cotxe per aquest tros i són els autobusos els que regnen gairebé en solitari per aquest asfalt. És una ubicació que es converteix encara més important quan hi ha actes de la Festa Major o altres celebracions. Travessar la Rambla per aquest forat transporta a altres places o carrers cèntrics. Si ens centrem en la imatge de 1990, la més antiga de les dues i feta en blanc i negre, veurem que hi ha elements que ja han desaparegut per sempre, com la vegetació que hi havia. Algú, en el seu dia, va determinar que era millor un espai obert, sense ciment ni plantes que separessin res. Si ens fixem en la part central, recordarem que, llavors, venien cotxes i altres vehicles provinents del carrer Major i altres vies. Actualment, això ha passat a això, a ser un record. Les transformacions, a vegades, acaben amb privacions per a persones, animals o objectes o, com és el cas, a màquines de quatre o dues rodes. Són altres èpoques. Millors? Pitjors?