Una artèria vital sense tanta propaganda

L’any 1989, l’entrada al carrer del Pare Llaurador des del sector de la Rambla d’Ègara era com podem visionar a la fotografia. Diran, i amb raó, que unes fotos molt similars ja van ser comparades no fa molt de temps a aquest espai. Però, amb rigor, cal dir que no era exactament aquest tros que es pot contemplar avui en les dues instantànies proposades. [bafg id="471957"] Fotos: Arxiu Diari de terrassa i Alberto Tallón Hi ha diferències palpables si ens fixem directament en els edificis dels dos cantons del carrer. Per exemple, l’entitat bancària que hi havia llavors, a 1989, l’any de la inauguració a París de la Piràmide del Louvre com un nou accés d’entrada al museu, ja només és un record i, a més, el local no està encara ocupat, a l’espera de trobar nous llogaters. També ha canviat molt, com es veu si es confronten les dues imatges, el carrer en el seu vessant com a pas de vehicles. A la foto més vella, es veu una àrea molt més àmplia amb, fins i tot, una part per poder aparcar. En l’actualitat, tot just hi poden circular els vehicles en fila índia. Aquest carrer, que té una longitud molt més gran del que sembla, passa per altres vies de la ciutat. Suposa una mena d’entramat de carrers amb moltes possibles sortides, i que passa per llocs de renom de la ciutat. És com una artèria principal, però sense tanta propaganda i tanta parafernàlia.