Trenta anys ens contemplen

Entre les dues fotografies que es poden contemplar avui hi ha trenta anys de diferència. Trenta anys poden ser molt o no ser res, com deia aquell en el famós tango, sempre depenent de la interpretació que, com deia l’altre, pot ser sempre negativa o, de vegades, positiva. El carrer que es pot visionar en aquesta oportunitat és el de Gutenberg, l’alemany que va tenir molt a veure, amb l’aparició de la impremta. [bafg id="474408"] Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui Per a un diari, una impremta té connotacions de records positius, com diria aquell. Per tant, per a aquesta secció dins de la secció, el senyor Gutenberg té un lloc de privilegi, si ens cenyim a la importància. Si ens apropem a les dues fotografies, la més antiga de l’any 1993, ens mostra un carrer a l’antiga manera, amb molts cotxes aparcats (alguns fins i tot sobre la vorera) i altres que van circulant amb tota llibertat. Avui en dia, els cotxes passen amb certa llibertat, també, però ja no poden aparcar a aquesta zona. Millor. Entre les dues imatges, trenta anys ens contemplen, que també diria aquell. Trenta anys donen molt de si i poden ser una filera de records permanents. Aquest carrer, molt curt de longitud, acull més comerços que habitatges. És un carrer que es podria considerar més aviat comercial. I no ho és de fa trenta anys. De més.