La visió fascinant de les parades de peix

Una qüestió interessant és què fascina més a un infant, una parada de carn, de peix o de fruita. És presumible que la del peix guanyaria si es constituís una enquesta. [bafg id="506260"] Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui Veure aquella col·lecció d’espècies, que sembla que et van mirant amb els ulls, acompanyades de peces que, quan ets nen, impacten, com els musclos, les cloïsses o els calamars, a priori és més atractiu que no pas guaitar unes hamburgueses o un tros de vedella o unes peres o uns plàtans. Com es veu a les imatges d’aquesta edició, les parades del peix del Mercat de la Independència, l’atractiu dels compradors o els visitants és indescriptible. A la instantània del passat, que és de 1985, any del triomf al Festival d’Eurovisió de la cançó representant de Noruega, “La Det Swinge”, del duet Bobbysocks, la presència de clientela és aclaparadora. L’interès per endur-se un exemplar de qualsevol peix, salmó, lluç o el que sigui, era molt alta en el moment de fer la foto. Perquè a una peixateria no s’hi va a triar i remenar, com pot ser en una botiga de roba. S’hi va a comprar. Que el peixater de torn és una mica dispers, per no dir gandul, i no passa gaire per la parada? Possiblement, però altres fan la seva feina, com és preceptiu. El peix, agradarà més o menys, però té el seu estatus d’intocable. Amb permís de la carn i la fruita.