Un camí lliure que es va reconvertir

Que les dues imatges de l’edició secció d’avui exhibeixen escenaris tan diferents no és cap novetat. És un fet tan assidu a aquestes línies que l’article es podria donar per liquidat en aquest primer paràgraf. Però no, no és possible, s’ha de continuar escrivint fins a la conclusió. No és qüestió de fer malament les coses. [bafg id="511070"] Fotos: Cristóbal Castro/ Arxiu Diari de Terrassa i Núria Torrens  A la fotografia actual es veu una Ronda de Ponent arregladeta i que, dins del que es pot, fa goig. No és el mateix que es detecta a la instantània del passat, que és de 1998, any de la mort del poeta barceloní Joan Brossa. No es veu del tot, però s’endevina, a la part dreta, la Riera del Palau. Aquesta part del barri de la Maurina, llavors, estava per acabar d’arranjar. Ho mostra la seva tanca, la vegetació desordenada i despentinada i, també, el fet que encara no havia arribat l’asfaltatge. També són d’una època les persones que hi surten, que no deixa de ser una obvietat com una casa. Cadascú té la seva època i aquesta gent que es veu, alguns en primer pla i altres més lluny, vivien la seva. Com cal i com toca.

Les seves funcions

Aquesta ronda voreja una zona de la ciutat i fa les seves funcions. A la foto de finals dels noranta, els vianants hi podien passar sense cap mena de perill o preocupació. No passa si ens girem cap a la imatge actual. És evident que, fent la comparativa habitual, el vehicle ha guanyat terreny al vianant. No sempre és així, però és el cas, que un tros per caminar lliurement passa a ser vedat.